SEGRE
icon

icon

Creat:

Actualitzat:

El moment social i polític que vivim a Catalunya ha generat un diccionari conjuntural. Hem incorporat a les converses paraules que no formaven part del nostre llenguatge habitual. Per exemple, dient procés ja sabem de què parlem i hem descobert què són les estructures d’estat. Fem servir amb desimboltura i sense embarbussar-nos termes com secessió o sedició, diferenciem l’independentisme del nacionalisme i de l’unionisme i el 155 ja no serà mai un pobre número inofensiu. Però m’ha cridat especialment l’atenció un verb que darrerament sentim molt: adoctrinar.

Com faig sovint, recorro al diccionari per conèixer-ne el significat exacte: 1. Instruir (algú) en alguna cosa. 2. Fer entrar (algú) en certes doctrines, en certes opinions. No m’hi he fixat perquè sí, ho he fet perquè m’afecta: sóc una adoctrinada o això diuen. Es veu que a les escoles catalanes ens adoctrinen des de fa temps... i nosaltres tan tranquils!

Resulta que als centres educatius fa 40 anys que ens instrueixen per ser bilingües. El català i el castellà formen part de les nostres vides i ens han adoctrinat encara per a terceres llengües, atrevint-se a arribar inclús a les quartes! Hem estudiat rius i capitals d’arreu. Ens hem empassat mapes físics i polítics de tots els temps. Sabem què és, fins i tot, el Sistema Penibético! Però com que el saber no ocupa lloc, a les escoles d’aquí ens han ensenyat també a pensar i a tenir opinió pròpia. Els nens i nenes parlen d’actualitat amb els professors i els expliquen com se senten davant determinades situacions.

Uns mestres que potencien les capacitats i la creativitat. A qui se li acut? A uns professionals formats i conscients que eduquen persones lliures, potser? Per si això no fos prou, també ens adoctrinen els mitjans de comunicació públics del país, perquè es veu que no tenim criteri i ens deixem. Ens inoculen informació diversa i de qualitat, ens mostren la realitat mundial i donen veu a tots els punts de vista. Quin atreviment! Sort que tenen exemples de fora on les directrius les marquen polítics en lloc de periodistes i els professionals no poden parlar del que és noticiable.

Ironies a banda, si hem d’aprendre i parlar una sola llengua, seguir un pensament únic i viure desinformats, trio seguir adoctrinada.

tracking