Mai sense elles

Les dones europees treballem de franc des d’inicis de novembre fins que acaba l’any. Tenim ingressos però els homes reben, de mitjana, dos mesos anuals més que nosaltres. Continua oberta la maleïda bretxa salarial i, per exemple, a l’estat espanyol, cobrem un quinze per cent menys que ells. Això les que cobrem perquè, si hi ha especialistes en feines no remunerades, són de sexe femení.

I és que les dones, en massa àmbits, ni existim. No hi som. Mediàticament, estem especialment absents a l’hora d’opinar. Per demostrar-ho numèricament i reclamar evolució, va néixer el col·lectiu #onsónlesdones que, després d’un any de recomptes, ha constatat que tant a la premsa com en mitjans digitals, ràdios o televisions públiques i privades, els homes copen almenys, de mitjana, el 70 per cent de la representació. Què passa? No tenim opinió? No la volem expressar? No tenim temps de fer-ho? On som les dones? Si, arribats al segle XXI, encara estem així, podem confiar que aquesta escletxa que ens deixa fora arribi mai a tancar-se? Possiblement, només hi ha una manera d’aconseguir-ho: amb la complicitat dels homes.

Així és com, fa pocs anys, s’obre pas en altres països una entitat i un clam: Jamais sans elles, mai sense elles. Després de trobar-se, massa vegades, reunions, taules rodones o debats sense presència femenina, un grup d’homes representatius de diferents sectors socials van impulsar l’any passat la iniciativa de no prendre part en actes d’interès general on no hi hagués dones. A partir d’aquí, persones de tots dos sexes treballen de bracet i es conjuren per caminar cap a la desitjada paritat.

Junts, no l’un sense l’altra ni l’una sense l’altre. No són quotes ni obligacions. No és deixar passar davant algú que no ha fet mèrits per ser-hi. És tenir en compte que les dones hem estat sempre aquí i fa anys que no ens amaguem. És convertir d’una vegada el món laboral i mediàtic en un reflex de la societat, de la vida real. Com ha de ser-ho aquest procés polític i social que centra, darrerament, tota la nostra atenció. Ara que es fan llistes electorals, que una reivindicació no eclipsi totes les altres. Si encetem un nou camí, fem-ho bé.

Que no haguem de preguntar-nos on són les dones. Caminem junts, no sense ells i mai sense elles.