Art i part

L’escalada d’agressions de l’estat a Catalunya, no només no s’atura sinó que sembla que no té límits. Lligats de peus i mans i emmordassats, per obra i gràcia del número de moda, el 155, encara haurem d’assistir a la marxa forçada de l’art de Sixena. I sense possibilitat de defensa, traspassant les línies vermelles del que alguns entenem com a justícia i sentit comú. Aprofitant que el ministre Méndez de Vigo és ara el responsable de la cultura catalana –ironies del destí–, s’ordena lliurar a l’Arago? unes obres del Museu de Lleida comprades legalment per la Generalitat i salvades d’un entorn advers que les hagués dut a la desaparició.

Semblava impossible perquè no hi ha sentències fermes, perque?, amb el trasllat, es posa en risc la integritat de les 44 peces i perque? Sixena no reuneix, ni de bon tros, les mi?nimes condicions per aixoplugar un patrimoni que existeix i sobreviu gràcies a la conservació que se n’ha fet des de Lleida. Així, no només es trenca el relat museogra?fic i la unitat de la col·leccio?, també es vulneren les normes ba?siques internacionals de museus. Però tot això, els és igual. De fet, el mateix ministre, art i part, va ordenar a la Generalitat intervinguda, a si mateix, que no presentés recurs a la nova reclamació que es feia des de Sixena, aprofitant l’avinentesa del 155.

És curiós que decideixi executar un procés sense sentència ferma, justament Méndez de Vigo, parent d’un dels condemnats per l’atac a la Blanquerna, als quals s’ha suspès l’ingrés a la presó a l’espera de resoldre els recursos. Està clar que no li deu semblar el mateix o ni s’ha parat a analitzar com en altres casos s’esgoten totes les vies legals. O no passa així quan afecten cunyats reials o polítics corruptes? Potser no volen que Catalunya marxi, volen que desapareguem, que ens ofeguem.

També amb la reclamació de l’IVA a les institucions culturals o l’aturada de les subvencions a entitats del tercer sector, la recerca o els mitjans. I amb els reiterats intents d’anul·lar el sistema educatiu catala? i suprimir l’exitosa immersio? lingu?i?stica, de menystenir i relegar els Mossos o d’intentar tancar els mitjans pu?blics on la gent resulta que no és normal. Que no ens facin parlar de normalitat i deixin de tocar-nos... l’art.