Per un any incòmode

La comoditat està sobrevalorada. La busquem en una o altra mesura però, un cop aconseguida, acaba comportant una estabilitat que ens fa perdre de vista que les inquietuds són les que impulsen els canvis necessaris. Crec fermament que és, precisament, quan sortim de la nostra zona de confort quan donem el millor de nosaltres. S’acaba un altre any i sembla que és moment de mirar enrere per fer balanç i endavant per planificar. Ho he intentat però fa temps que sé que no sóc bona ni per a una cosa ni per a l’altra. L’ordre no és el meu fort i, amb les experiències, he descobert que no són els anys els que obren i tanquen etapes, som nosaltres amb les nostres voluntats i desitjos, els nostres esforços i aspiracions, els qui decidim què s’enceta i què s’acaba. He viscut un 2017 de principis i de finals, de nous inicis i de fases superades.

I això, ni més ni menys, és el que espero: reptes per no conformar-me, oportunitats per sortir de la zona de confort i enfrontar-me al que m’és desconegut. Vull plantejaments impossibles que m’obliguin a lluitar per fer-los realitat. I gaudir i patir i trencar rutines i comoditats. Cada cop que m’enfronti a un obstacle, pensaré de nou que podria haver-lo evitat però intentaré superar-lo. Perquè no hi ha millor sensació que la d’arribar al cim d’una muntanya que ha costat de pujar. No val quedar-se baix mirant-la i repetint les excuses que justificarien no intentar l’ascens. Cal fer la primera passa i repetir mil vegades que no podràs però sense deixar de caminar.

Per tot plegat, els desitjo que el 2018 sigui un any de reptes. Que no ens quedem asseguts mirant què passa, que fem que passin coses. Que no ens conformem amb el que arriba, que provoquem que arribi. Que no ens estiguem quiets acceptant com gira el món, que fem que giri en el sentit que volem. I que, quan ens quedem sense reptes, n’apareguin de nous que ens facin millors. Des de ja, seguiré buscant el que no sé fer per aprendre a fer-ho, el que no conec per conèixer-ho, els errors que cometo per corregir-los i les meues habilitats per reforçar-les. Deixem estar les rutines, no mirem més enrere, fem del 2018 un any incòmode que trenqui amb el que està establert i sigui, de moment, el millor de la nostra història. Només de moment.