La Rosa Mari, l'alcaldessa

Discretament contenta, la Rosa Mari ha decidit que ja n’hi ha prou de política, que més de trenta anys treballant al món local són suficients i que ha d’entrar saba nova. Ja fa temps que ho tenia clar però s’ha esperat que tot estigués lligat perquè ella no abandonaria mai l’ajuntament de la seua estimada Anglesola si no sabés que està en bones mans. Això és molt de la Rosa Mari: no vol fallar a ningú. És una dona compromesa, una pionera, que ha tirat endavant amb tot quan ser dona i tenir poder no estava –ni està– a l’ordre del dia. S’ha obert pas amb fermesa però somrient, amb caràcter però educada, dura però dolça.

De vegades fent-se la desentesa, ha anat aconseguint per al seu poble i la seua comarca el que feia falta als veïns. Perquè ella ho té clar: ni les sigles ni els partits ni els càrrecs poden passar davant de les necessitats de les persones. Ha estat –ja em corregiran, si cal, els anglesolins– una alcaldessa amb la porta de casa oberta a tothom, a qualsevol hora. Una cap de consistori que ha conquerit consensos amb concòrdia... i amb bons àpats! Perquè parlar de la Rosa Mari és parlar també dels seus canelons de bolets o el seu arròs de llamàntol. Ella descriu el plat i com el cuina i tu ja te’l menjaries. Hi ha gent que té aquesta habilitat a l’hora d’explicar les coses. Són persones que parlen de llocs i situacions d’una manera que ja voldries trobar-t’hi, que narren les experiències amb entusiasme i detalls que fan que les vulguis viure.

D’aquesta gent, quan la trobes, no te’n pots desenganxar. Havia coincidit amb la Rosa Mari per feina però la vaig conèixer de debò no fa gaires anys. Ella sortia d’un moment trist i complicat i vam trobar-nos immerses en una colla tan heterodoxa que fa riure sense parar. Des de llavors he vist una dona valenta, una amiga inqüestionable, una cuinera generosa, una bellíssima persona que se’ns ha guanyat a tots.

Per això, Rosa Mari, et desitjo una jubilació feliç. Que tinguis el temps que mereixes i el dediquis als qui més t’estimes. Que volis tan lluny com puguis i coneguis el món sencer. Però torna, alcaldessa, torna sempre, que aquesta olla de grills que són les nostres trobades necessita el teu seny, el teu somriure i, no t’enganyarem, els teus canelons de bolets!