Violades

He somrigut

i he donat a entendre el que no era. Duia un jersei escotat i no he mantingut les distàncies… M’adono que, massa vegades, he justificat i m’he culpabilitzat de situacions inacceptables. No he posat nom a agressions, abusos o assetjaments. Em sonen moltes experiències de dones que s’han llançat a explicar-les arran de la intolerable i inconcebible sentència de La Manada i veig que hem naturalitzat el que no hauria de ser natural. Ens hem acostumat a prendre precaucions, a viure evitant que ens facin mal. Hem après a tirar endavant, a fer veure que no ens importa, a fingir trucades en moments determinats, a aturar-nos en un punt qualsevol del carrer per comprovar si ens segueixen o a agafar el braç salvador d’un amic. Perquè viure defensant-se és esgotador. També per tots els cops que ens han ridiculitzat quan hem plantat cara: “Era broma, no ho has entès” o “No n’hi ha per tant, quina mala llet!” o “No siguis creguda!”. I així anem fent les que tenim sort d’haver sortit indemnes. Podem considerar-nos afortunades perquè, vist el que hem vist, l’única víctima de violació és la que mor o resulta visiblement ferida. Hi ha d’haver sang i traumes i crits i llàgrimes. Si no, es dedueix que has gaudit. Encara que sigui l’instint de supervivència el que et paralitzi, encara que no hagis consentit, encara que tot el teu cos digui que no. Una relació sexual ha de basar-se en la voluntat explícita i el desig de les parts. Una sentència no ha de valorar la víctima sinó l’agressor, els agressors. Un jutge no pot fonamentar els seus arguments en el que li suggereixen gestos, expressions i sons. Un ministre no ha de justificar decisions judicials per un “

problema singular”

considerant que algú “hauria d’haver actuat preventivament”. Perquè la víctima ja està condemnada, la seua vida està en joc. I, de retruc, la nostra, la de totes les dones. No volem ser víctimes. No volem compassió ni protecció. No volem tenir por ni assumir que el nostre gènere porta implícits uns riscos. No volem sentir-nos indefenses i amenaçades. Per això, cal educar homes i dones en el respecte per la voluntat dels altres, en la capacitat de mantenir relacions sanes i desitjades. Només sí vol dir sí i el sexe per la força no és abús, és violació.