En diuen neutralitat

L’objectivitat no existeix. És una de les primeres lliçons que vaig rebre a la Facultat de Comunicació i l’he recordada sempre. El temps i la pràctica no han fet més que corroborar la sentència perquè des del mateix moment que els professionals triem informar sobre un tema, ja estem determinant que el considerem important pel motiu que sigui i sense que es correspongui necessàriament amb les nostres opinions personals. També crec demostrada la inexistència de la neutralitat. Està clar que no tot són blancs o negres però fins i tot els grisos constitueixen un posicionament.

Partint d’aquesta base, és tan neutral omplir l’espai públic de llaços grocs com retirar-los, que és el que ha demanat Enric Millo als alcaldes catalans en un to de col·lega que molts li han retret. És a dir, gens. Perquè les persones no som neutres i, de fet, el pensament crític hauria de ser l’objectiu de qualsevol sistema educatiu. Amb neutralitat, sense reivindicació, les dones encara no votaríem ni s’hauria legalitzat el matrimoni homosexual.

La llengua catalana hauria desaparegut, el dret de vaga no existiria i els aturats no rebrien cap prestació. Això passaria si la ciutadania no hagués alçat la veu davant una presumpta neutralitat que condemna rapers però arxiva l’expedient contra suposats agents de l’ordre que van dir osito a tot un vicepresident. La neutralitat i l’objectivitat les reclama ara el senyor Millo en nom d’un govern que crea un premi de 12.000 euros per al corresponsal estranger que parli millor d’Espanya. El principi d’asèpsia a l’espai públic que pretenen promoure alguns responsables municipals, per ser real, no hauria de permetre banderes a mig pal per Setmana Santa perquè molts no hi combreguen, ni celebrar victòries futbolístiques per no destorbar els partidaris d’altres equips.

En diuen objectivitat i neutralitat quan el que busquen és silenci i repressió. Ens volen callats però, si els fem cas, seguirem perdent drets a conveniència del mandatari de torn. A l’espai públic i a la vida, llibertat d’expressió. Pacífica i respectuosa però clara i indestructible. I la llibertat, com va afirmar l’escriptor George Orwell, “és el dret de dir als altres el que no volen sentir”. Ves que no sigui això, que no ens volen sentir.