Gols, cançons i cassets

Feia deures a la saleta amb la ràdio engegada. Em van deixar fer una excepció perquè el partit era clau. El seguia en aquell radiocasset platejat que no sé si mai va encaixar una cinta sense que caigués la porteta quan pitjava l’eject. Va durar molts anys, com duraven les coses abans. Des d’aquella saleta vaig avisar a crits del penal, indignada perquè no ho era. N’estava tan segura com si l’hagués vist: ho deia en Puyal. Migueli, Schuster i Urruti eren els meus herois però, aquell dia, el porter va desbancar la resta. Quan va aturar el llançament, recordo repetir l'Urruti, t’estimo” corrent amunt i avall del passadís.

M’agradava el futbol compartit amb el pare però no sé si tant com per recordar dates històriques i fites èpiques. Segurament, si no fos per Puyal, no podria reconstruir aquella tarda en aquella saleta amb taula camilla i sofà niu de coixins verds. Perquè Puyal feia ràdio per a tots i tant narrava una jugada en un català tan pur que calia recórrer al diccionari, com explicava anècdotes i s’entretenia en detalls.

Quedaria molt bonic dir que en aquell moment se’m va despertar la vocació periodística però no, tot i que amb la incorporació de dones a les narracions esportives, en algun moment vaig voler ser Pilar Calvo. En tot cas, l’amor per la ràdio sí que devia néixer a casa perquè no entenc la meua infantesa sense sentir-la. Tan bon punt obria els ulls, em donava la benvinguda al nou dia. Ella i la mare. La banda sonora dels meus matins de pocs anys podria ser perfectament: “La de la mochila azul, la de ojitos dormilones…”. I qui m’ho havia de dir que precisament la ràdio marcaria els inicis de tota la meua carrera.

En conservo grans amics, enormes aprenentatges i uns quants atacs de riure. Sense telèfons mòbils ni aparells digitals, amb un Ford Fiesta d’unitat mòbil, enlairant l’antena amb una mà i subjectant el micro amb l’altra per guanyar cobertura quan ni tan sols sabia què era la cobertura. Empalmant cintes de revox al principi i rebobinant cassets més tard per acabar tallant àudios a l’ordinador. La capacitat d’adaptació de la ràdio és insuperable. Amb ella hem crescut i en ella vivim fent visible l’invisible i real l’imaginari.

Cuidem la ràdio, és de casa.