Que sigui llei

Només unes institucions puerils i immadures veten despenalitzacions amb l’excusa d’evitar que s’abusi de l’actuació que es legalitza. Només unes institucions que menyspreen les dones permeten que sales farcides d’homes estableixin què hem de fer amb el nostre cos com si fos seu. Només unes institucions de patriarques amb por de perdre poder escolten plantejaments retrògrads per fer passes enrere en les llibertats. El Senat argentí rebutja el projecte de llei per legalitzar l’avortament i els bisbes espanyols insten el Constitucional a prendre nota per respondre a la qüestió d’inconstitucionalitat del PP contra la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs aprovada pel govern Zapatero. Quina por que fa aquest tema si el Constitucional el té pendent des de fa 8 anys, no? Amb la celeritat que l’hem vist actuar darrerament! Però saben què fa més por? Doncs prendre decisions irreversibles: tenir o no tenir un fill. La maternitat no es pot escollir a la lleugera, és una opció de vida. Si portar al món una criatura sana és un acte de valentia, plantegem-nos què és plantar en aquesta societat un ésser humà sabent que patirà, que viurà poc, que no tindrà oportunitats o que no serà estimat. Un embaràs no desitjat o fruit d’una violació, una malformació greu o risc per la vida de la mare… És egoista triar el camí de l’avortament o ho és més creure’s amb el dret de condemnar una persona a ser desgraciada per sempre? I quina d’aquestes decisions és més difícil? No ens enganyem, totes dues si es prenen amb responsabilitat. És irònic parlar d’interrupció voluntària de l’embaràs quan moltes dones se senten obligades a avortar. No només per elles, també per la futura criatura. Despenalitzar l’avortament suposa garantir condicions dignes i treure aquestes dones d’una clandestinitat que lesiona el cos i l’ànima. No és fàcil perdre una oportunitat de ser mare com no ho és ser-ho. El que sí que és fàcil és donar lliçons als altres, a les altres, sabent que mai dels mais en patiràs les conseqüències. “Que sigui llei” és el desig que repetien, com un mantra, moltes dones argentines. Allà encara no ho és però, si hi ha justícia, acabarà sent-ho. I haurà guanyat la vida, la de les dones i els infants.