Al senyor alcalde

Que els canvis ens evolucionin. Que les ideologies no limitin. Que la creativitat mani. Que les persones hi guanyin. No són consells, senyor alcalde, no sóc ningú per donar-ne. Són desitjos. He viscut com a periodista, i perquè fa uns quants anys que rondo, un sol canvi a l’alcaldia de Lleida. A la nostra ciutat, estrenar paer en cap és un fet excepcional. En gairebé quaranta anys, només hi ha hagut –comptant l’actual– quatre alcaldes. Un d’ells amb un “regnat” tan breu com malaurat. I, per cert, cap dels relleus l’han decidit directament les urnes. Això que alguns diuen que és estabilitat, jo ho considero poc saludable.

Eternitzar-se en un càrrec no és bo per a ningú: ni per a qui l’exerceix ni per als qui en reben les repercussions. I és precisament per això, senyor alcalde, que té entre mans un caramel enverinat, una tasca tan delicada com engrescadora. Em consta que l’il·lusiona l’oportunitat de desmarcar-se i llaurar el terreny malmès per aconseguir brots verds. Li demanaria que aquesta feina dura no la fes mirant només a les eleccions municipals que ja divisem, sinó apuntant a millorar la ciutat que estimem.

Els lleidatans per fi ens hem adonat que som forts, senyor alcalde. Hem après a sortir al carrer i expressar-nos lliurement. Miri al seu voltant i actuï amb el cor, però també amb valentia i imaginació. No sigui convencional ni conformista, negociï molt i no tanqui portes. Demostri’ns que la seua política de proximitat posa la proximitat per sobre de la política. Ens cal d’una vegada que Lleida sigui la prioritat, la urgència, la passió. Ens cal transparència, empatia i coherència. Transparència per tal que no quedi pols als racons i per generar confiança. Empatia perquè quedi clar que està amb les lleidatanes i els lleidatans per sobre de les sigles. Coherència per entendre’ns i remar endavant. A la ciutat del quart d’hora de distància, l’hem de sentir a prop, senyor alcalde.

I vigili perquè està comprovat que hi ha una cadira perillosa al saló de plens i és justament la que li toca ocupar. Aquella cadira té el poder de canviar les persones que es deixen. Segons com, massa i a pitjor. Senyor alcalde, Fèlix, et desitjo encerts. Perquè els teus encerts seran també els nostres fins que les urnes decideixin.