Amb un parell

No crec en la política destructiva ni reconec els vots que es guanyin promovent l’enfrontament. Crec en el debat i la discrepància però no en el menyspreu i l’insult gratuït. Desconec si actituds com la d’Albert Rivera a l’entrevista amb Lídia Heredia fan guanyar simpaties a Ciutadans. Si és així, lamento profundament que la mala educació tingui adeptes. Una formació que fa bandera d’una presumpta exclusió de les seues opinions als mitjans públics no pot afrontar una entrevista com si fos un combat i l’entrevistadora, l’enemic. La professionalitat i el saber estar de Lídia Heredia han aconseguit, com sol passar, que les bones formes i els arguments desmuntin a ulls de tothom la voluntat de boicotejar i menystenir a còpia de frases apreses i tòpics gens creïbles. Amb un parell. Lídia Heredia, em trec el barret. Per si no hagués quedat clar, aquesta Diada ens ha deixat més proves.

Almenys un milió de persones –gairebé deu vegades Lleida!– han deixat petita la Diagonal de Barcelona exigint llibertats, perseguint justícia perquè les idees flueixin i no es tanquin entre reixes. Hores abans, la Diada alternativa de Ciutadans a la plaça del Rei ha aplegat una seixantena de càrrecs del partit i una quinzena de simpatitzants. Pretenien aportar un espai als qui, segons ells, han estat exclosos del moviment social de l’Onze de Setembre. I l’espai els ha resultat massa gran. Fent cas de les xifres, encara no un centenar davant un milió. Provocació i pacifisme. Negativisme i mirada al futur. Odi i perseverança. Uns, missatges a la contra. Els altres, consignes a favor.

Per molt que ho repeteixin, mai serà el mateix penjar llaços grocs que arrencar-los. Qui els posa ho fa amb el desig d’aconseguir que no calguin al més aviat possible. Qui els arrenca necessitarà sempre un enemic. Què passarà quan no el tingui? Què s’inventarà? L’independentisme és llibertat, és expressió, és construir. Cridar a la repressió i fomentar la ràbia és tot el contrari, és destruir. I mentre aquesta actitud es mantingui, hem de seguir rebutjant-la amb un parell. Amb un parell d’arguments, amb un parell de cants, amb un parell o tres o un milió de desconeguts manifestant-se plegats. Amb un mar de corall capaç de guardar un llarg silenci eixordador.