El dolor no prescriu

Hi ha temes que ens sacsegen per dintre. Posar-nos a la pell dels qui pateixen determinades situacions resulta dur però l’empatia és imprescindible per avançar com a societat. Avui els demano un exercici de solidaritat per exigir explicacions. La primera sentència sobre nadons robats a Espanya ha acabat en absolució. I no perquè el doctor Eduardo Vela no sigui culpable dels delictes que se li imputen, no. Se l’absol perquè diu l’Audiència Provincial de Madrid que han prescrit. Vela va lliurar l’any 1969 una nena de pocs dies a un matrimoni “fora de les vies legals, simulant l’existència d’un part que no s’havia produït i establint una filiació fal·laç”. Aquella nena la va parir una dona que va ser cruelment enganyada i va haver de seguir vivint amb el dolor de la pèrdua d’una filla que mai va perdre, li van prendre! Segons l’Audiència, el doctor és autor de tres delictes de “forma incontestable”: detenció il·legal, suposició de part comesa per facultatiu i falsedat en document oficial.

Però no li passarà res tret que el Suprem decideixi el contrari. Inés Madrigal, la nena robada ara adulta, ha decidit arribar fins al final. Per obrir el cas, havia de denunciar la seua mare adoptiva i ella va consentir. Ara no s’aturarà, diu, per encendre un llum d’esperança a les desenes de persones que es troben en la mateixa situació: pares que sospiten que els van robar els fills i fills que sospiten que els van robar els pares. I no fa tants anys: hi ha casos de la dècada dels vuitanta i fins al dos mil. Darrere de tot, una xarxa de persones que es van permetre decidir qui mereixia la felicitat d’un fill sense parir-lo i a qui li tocava la desgràcia de perdre’l havent-lo parit.

Però ningú estira els fils, ningú encara els focus cap on sembla que haurien de mirar. Per què? Quin interès hi ha que no surti la veritat? La prescripció no és més que un símptoma del desinterès per furgar en una realitat atroç que volen mantenir enterrada. I el dolor no prescriu. Menys, el que se sent per la pèrdua d’un fill o d’un pare. La maternitat i la paternitat no prescriuen. Mai. Aquest article s’acaba aquí però confio que les denúncies per nadons robats tinguin un llarg recorregut i arribin al final. Si pot ser feliç o, com a mínim, just.