Cavalquem i que bordin

Sí, opino. I això no treu que faci la feina amb el màxim rigor. Quan vaig començar a caminar en comunicació, tenia la sensació que havia de ser purista i amagar el que pensava però l’experiència m’ha descobert que el que no s’ha de fer és barrejar informació i opinió. Ja ho diuen: els fets són sagrats, les opinions lliures. I d’opinió tots en tenim. Vaig encetar aquest espai mirant de no mullar-me gaire o provant que l’aigua no es filtrés gaire endins. Fins que vaig adonar-me que era injust per a mi i per a vostès. I quan algú et diu que ets valenta per pronunciar-te obertament... alguna cosa falla. Mai he rebut instruccions i no hi ha hagut més censura que la meua educació. Per això, una setmana més, vull ser sincera amb mi i amb vostès. Pretenia que aquest article fos original però el company Txema Martínez m’ha avançat. És el que té compartir mitjà amb grans articulistes que aprecio i admiro. Com ell o com l’Anna Sàez, entre d’altres. Tan bons són els escrits d’ella que l’advocat aragonès del cas Sixena ha presentat l’últim a la Fiscalia d’Osca. Estic convençuda que la cosa quedarà aquí però ja fa temps que no confio que res s’ajusti al que seria normal. Aquest és el darrer exemple de com es pretén condicionar la informació i silenciar l’opinió.

De fet, els antecedents canten: des de Sixena mateix, es buscava destruir el material gràfic del dia de l’espoli al Museu de Lleida. I, en altres àmbits, el rectorat de la UdL ha menystingut una exposició de fotografies de l’1 d’Octubre. O, més enllà de Lleida, hi ha un raper exiliat per les seves cançons i tuitaires denunciats i sancionats. Són atemptats contra la llibertat d’expressió en una societat presumptament democràtica del segle XXI.

Doncs mirin, em sento lliure per dir que no puc més que estar orgullosa del privilegi que és comptar amb aquests 2.253 caràcters cada dimecres. I vull aprofitar-los avui per insistir en el que vaig dir a l’Anna: “Ladran, Sàez, señal que cabalgamos.” S’acaba l’any i es veu que hem de deixar-ho tot dit i tot fet com si no hi hagués demà. Però aquest demà hi serà i, amb sort, seguirem informant, seguirem opinant... seguirem cavalcant i, per tant, seguiran bordant. Per cert, tenies raó, Anna: als museus, de matinada, només entren els lladres.