Pornografia en directe

En Julen és mort. Al voltant d’aquell maleït pou sense segellar, el món s’atura i no hi ha res més greu que això, que una vida que s’ha escapçat en 2 anys. Injustament, incomprensiblement i, malauradament, públicament. És malaurat aquest últim adverbi perquè significa que hem assistit a cop de clic i de comandament a la manera més cruel i morbosa de fer negoci amb el major drama que poden viure uns pares. Un drama que, per mantenir l’atenció dels espectadors, determinats mitjans han anat farcint d’elements que elevaven el nivell de la tragèdia. El súmmum de l’aberració arribava amb els programes especials que van arrencar alguns per viure en directe un macabre compte enrere de metres i de centímetres per arribar a la criatura. Què esperaven mostrar concretament? Fins a quin punt cal satisfer amb misèries l’estrany interès d’uns humans pel patiment dels altres?

On és el respecte pel dolor i, fins i tot, per un fet tan íntim i personal com és morir? Quin és l’irresistible atractiu que tenen per alguns les desgràcies alienes? Em resulta impossible arribar a entendre qui inverteix el seu temps a observar al detall a través d’una pantalla com s’apaga una vida perquè, no ens enganyem, sabíem que el més probable era que es produís aquest desenllaç. Tot i això, és clar que s’havia de mantenir l’esperança i esmerçar els esforços necessaris per rescatar en Julen. Però potser també calia protegir el seu entorn i no utilitzar el xoc emocional i el dol per treure’n rèdit mediàtic i, encara menys, polític. Que no és de rebut fer un tuit lamentant els fets i utilitzar el hashtag d’una candidatura, no ho és!

El respecte i la decència semblen conceptes obsolets quan assistim a una injusta i injustificable mercantilització del patiment aliè. Escenificant solidaritat, posen el dit a la ferida i burxen i burxen perquè les llàgrimes pugen el share, les llàgrimes són euros. Però atenció: això ha d’ensenyar-nos que no tot és acceptable, que no tothom és igual i que hi ha formes d’explicar i comunicar amb rigor i sentit comú i, fins i tot, amb delicadesa i sensibilitat. Rebutgem la resta perquè és a les nostres mans decidir el tipus de periodisme que volem. Bàsicament per diferenciar el que és informació del que és pornografia en directe.