Els dies perfectes

No són molts i això els fa perfectes. Estan farcits de persones estimades i no cal dissimular res ni amagar res ni escatimar res. Els dies perfectes, no hi ha més món que el nostre. I amb nosaltres en tenim prou. N’has fet 70, pare, i volent-te regalar dies perfectes, ens hem fet també un regal: viure “el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran”, com canta Manel. Els dies perfectes riem d’històries que ja coneixem o escoltes sense cabòries o deixes anar una riallada amb qualsevol de les nostres bestieses. Els dies perfectes t’atures i ens observes mig aclucant els ulls i esbossant un somriure. Calles uns segons i friso per endevinar què et passa per aquest cervell incansable que tot ho desxifra, per aquesta ment desperta amb la que ens entestem a competir. De moment, sense victòria. Els dies perfectes la mare que et va parir descobreix, amb 91 anys, paisatges que no havia trepitjat i es planteja si són els millors que ha vist. I li acarones la galta admirat de l’eufòria que manté per qualsevol petita alegria.

Els dies perfectes la mare que em va parir a mi està contenta de veure’ns junts i el meu germà es fa el dur però s’emociona. Fa anys, els dies perfectes la mare i tu us assèieu a terra per jugar o ens portàveu pel món arrossegant una caravana emmoquetada mentre dormíem al seient de darrere. Els dies perfectes miràvem el futbol que va començar a agradar-me perquè em proporcionava una estona junts, com les visites al campament de FECSA o a l’oficina quan estaves de guàrdia. I escoltava embadalida cada explicació mirant d’entendre alguna cosa per seguir la conversa o criticar-te. Perquè no, no puc donar-te sempre la raó, encara que la tinguis. I això ho he après d’algú que m’ha reptat a ser la millor en tot amb implicació i dedicació.

D’algú que em va ensenyar a canviar rodes i a mirar el nivell de l’oli abans de tenir el carnet. D’algú que no volia que fos periodista però que ara em llegeix. Agafa embranzida, pare, que això és el principi. I pinta d’una vegada com havies promès. I no ens deixem ni un t’estimo per dir perquè aquest és el nostre Amor particular encara que no soni tan bonic com el de Llach: “Per tot això i coses que t’amago em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.”