Som de casa

No puc fer-hi més. És sentir a parlar d’eleccions i pensar en la feinada que comporten. I, si són municipals, el repte és majúscul. És allò que en diuen deformació professional perquè acumulo ja uns anys de professió i, per tant, uns quants comicis coberts. Això, però, no frena les ganes de millorar i d’arribar a cada racó. Així som les i els professionals dels mitjans de proximitat. Injustament, a l’ombra dels llums de neó. Potser a alguns els semblem actors secundaris o protagonistes d’una pel·lícula de baix pressupost, però, creguin-me, som necessaris. Perquè el món és local. Està fet de realitats petites que no es veuen amb mirades globals. Cal anar al detall, posar-se les ulleres de prop, barrejar-se entre les persones i empatitzar amb les seues realitats.

Dic seues però són nostres perquè els professionals de televisions, ràdios i publicacions locals i comarcals som ciutadans del territori del qual parlem. Per tant, les eleccions municipals són –si m’ho permeten– les nostres. I ho hem demostrat! Vostès ens han fet confiança per informar-se batent, per exemple aquest grup, rècords d’audiència i de lectors. Ja em disculparan que escombri cap a casa però ens ho hem guanyat a pols. Segurament perquè formem part del paisatge, massa vegades ni se’ns reconeix la feina o no en la mateixa mesura que als grans.

Ens passa contínuament que ens fem ressò de problemes o de conflictes i, els qui els protagonitzen només destaquen que una gran cadena els tracti. Avancem sense escarafalls, experimentant amb recursos i grafismes i al·lucinant del que aconseguim fer tot just amb una sabata i una espardenya. No ens tenen en compte a les guerres d’audiències però tenim més present que ningú la vocació de servei.

A canvi, necessitem la seva confiança. Reconeixem la feina dels grans però també és hora que la nostra es reconegui perquè mirem als ulls sense cap complex. Sí, som de casa i per això mereixem el respecte que ens guanyem. La noia que va pel carrer arrossegant càmera i micròfon, el noi que duu la llibreta a la butxaca i agafa boli i càmera de fotos amb la mateixa mà treballen per informar-los. Felicitats, companyes i companys dels mitjans locals. Cada dia estic més convençuda que som imprescindibles per explicar la vida.