Canviar no fa poll

M’ho deia la mare quan era adolescent. Volia frenar així qualsevol indici d’enamorament precoç amb esperances d’eternitat en una edat en què, no ens enganyem, tot són inicis que gairebé mai condueixen a finals per sempre. I la mare tenia raó: canviar no fa poll, en general. La comoditat i l’estabilitat són temptadores per allò de qui dia passa, any empeny, però els canvis són el que realment posen sal on pica i ens fan evolucionar. A nivell personal i a nivell col·lectiu. Com a ciutat, ho hem entès fa poc. Lleida ha après a expressar-se i a sortir al carrer. Ha perdut la por a plantar cara als poders, la manifestació ha vençut el sofà. I això és bo. Recordo encara quan comparàvem xifres de mobilitzacions amb altres ciutats i estàvem sempre a la cua. Costava arrossegar els lleidatans, cap causa semblava prou poderosa. Durant molt de temps, els periodistes vam fixar el rècord de presències a la concentració per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d’ETA. Després, la va superar la manifestació del No a la Guerra. Començàvem a despertar. Sortosament, hem deixat petites aquelles xifres i som ciutat de primera en protestes multitudinàries. Els clams de llibertat ens han descarat, no tenim por d’enfrontar-nos a qui sigui a cara descoberta i vestits de groc. Això s’ha notat a les urnes. La ciutat ha votat revolució. Després de quatre dècades, la Paeria deixa de ser socialista. És ràpid de dir, però la nostra democràcia tot just ha conegut dos anys un altre color a l’ajuntament. Aquest canvi mental dels darrers temps tindrà un impacte més gran del que pot ser una mera alternança política. No és casual ni és estrany. No se’ns ha girat el cervell, als lleidatans. Simplement reaccionem davant les experiències viscudes. Hem après que el poder enverina i converteix, de vegades, els qui l’ostenten massa temps en cacics impermeables a les necessitats del carrer. N’hem conegut, n’hem patit. Ara ens prometen honestedat i valentia. Confiem. Ara hi ha converses i negociacions. Esperem. Ara hi ha compromisos de bones maneres i de transparència. Estem esperançats. Obrim finestres, aixequem catifes i ventilem. Amb fets, amb contundència i amb elegància, que hi ha feina i lloc per a tots. I, si no, ja n’hem après: canviar no fa poll.