#ProuAgressionsPeriodistes

Ens volen per la foto amable però no per les imatges comprometedores. Ara parlo, ara silenci. Ara grava’m, ara cop a la càmera. Ara somric a l’objectiu, ara ni m’enfoquis. Ara em menjaria el micròfon, ara te’l menjaràs tu. Aquesta és la rutina de periodistes, fotògrafs, càmeres...informadors i informadores en general. I, darrerament, amb armilla i casc per cobrir mobilitzacions. Perquè rebem, sí, rebem per accident i amb intenció. Almenys 65 professionals de la informació han patit agressions en l’última setmana. Saben qui se n’ha queixat? Només nosaltres, les companyes i companys. Saben qui se n’hauria de queixar? Tothom, també vostès. No ens arrisquem per afició, ho fem per acostar-los què passa. Saben qui hauria d’evitar els atacs i castigar els qui els lideren? La classe política. Els dirigents que ens conviden a esmorzar i ens venen a buscar sempre que volen. Els que fan el ridícul, si cal, per sortir a la foto. Els que reclamen a crits que cobrim els seus actes de campanya. Els que reclamen entrevistes i fan declaracions quan en poden treure un rèdit. Aquests dels qui parlo, què fan ara? Condemnes toves i per compromís, com a molt. Ni un perdó ni una mostra real de solidaritat. Però ja vindran, ja. I aquí seguirem. Per què? Per què tornem al carrer sense temps de llepar-nos les ferides? Els asseguro que no és només per diners. No valdria la pena. Ens enfrontem a la realitat per poder explicar-la. Millor o pitjor, amb directrius o sense, amb criteris encertats o amb desencert. Tenim vocació de servei i no ens rendirem. Evidentment que hem d’encaixar les crítiques, estem preparats, però no oblidin que som necessaris i necessàries. Perseguim la veritat i el rigor. Que no tots ni sempre els atrapem? Cert. Ho fan vostès? Quan trobin un company o una companya treballant amb casc, armilla i identificació, pensin què els semblaria haver de fer la seua feina passant por i corrent el risc que els agredeixin, els insultin, els magregin o els vexin fins i tot membres dels cossos de seguretat. Com portarien que els detinguessin per fer una foto o que els llancessin una pilota de goma perquè sí? No som herois, som professionals amb amics i amb família. Pensem-hi fort: sense periodisme no hi ha democràcia. Ni aquí ni enlloc.