Hasta luego, Lucas!

He vist més mobiliari urbà exposat a la Diagonal que a Municipàlia. Tanques per parar un tren, noves de trinca i en fila, doble fila, triple fila! Per què? Per evitar que els presumptes súbdits s’acostessin a la família reial. El rei va despullat i li diuen, però no sent els crits de darrere les tanques. Es va plantar a Barcelona per apadrinar el debut de la princesa envoltada de l’elit que l’aplaudeix i li canta les excel·lències. Amagar la realitat és un mètode educatiu discutible i alguna cosa hi tenim a dir, que li paguem els estudis! Hem comprovat, això sí, que els nostres diners serveixen perquè Elionor aprengui llengües. Bonic català, el seu. No seria estrany si fos filla de la demonitzada immersió lingüística i tot això que ens estalviaríem en classes particulars. Ho piulava, l’endemà, la Llibreria Calders: “Bon dia. Obrim a les 10. Tenim un munt de llibres escrits en castellà que pot llegir en veu alta qualsevol català de 14 anys.” Però bé, al que anàvem: el rei –despullat i sord– irromp a Catalunya en plena campanya electoral. D’acord que costa trobar un període que no ho sigui, però és el paper de sa majestat venir a esbroncar-nos? Em preguntava si la Junta Electoral, tan activa els últims anys, tindria alguna cosa a dir. Però no, es veu que és més important prohibir paraules als periodistes que intervenir en casos d’interferència. Hi havia cronòmetre per mesurar els minuts d’informació sobre l’acte reial del Palau de Congressos? I tant que no, màniga ampla! I tot just acabava el lliurament dels Premis Princesa de Girona –rebutjats pels gironins– que començava el debat televisiu amb els candidats a presidir el govern espanyol. Cinc forces polítiques dissertant sobre independentisme sense independentistes. Cinc homes parlant d’igualtat sense dones. Cap novetat. Cap canvi. Cap vergonya. Cap més cop d’efecte que el panot que va alçar Albert Rivera per parlar de violència. Llàstima que no es va endur en Lucas, el cadellet que va marejar per enregistrar un vídeo llastimós, remenant sense destresa el pobre gos que només volia fugir i que, segons ell, “aún huele a leche”. Només espero que estigui bé i no surti tan perjudicat d’aquesta ridícula aventura com, em temo, en sortirem nosaltres. Hasta luego, Lucas!