Som el que donem

Crec en La Marató. Des de sempre. Mai m’ha decebut. Em confesso fan del tsunami solidari que, cada desembre, ens assalta, ens sacseja i ens retorna la fe absoluta en les persones d’aquest país. Fins i tot en els moments més complicats i per les causes menys conegudes, Catalunya dóna. No hi ha al món un esdeveniment que trepitgi els talons a La Marató, la nostra Marató. L’any passat van ser més de 10 milions d’euros contra el càncer que, no ens enganyem, és una malaltia que no resulta estranya a ningú. En aquesta edició, ens hem familiaritzat amb síndromes de noms impronunciables, ens hem emocionat amb patologies no diagnosticades, ens hem esgarrifat amb veus que xiuxiuegen i no se senten entre els crits, s’ha de parar l’orella. Això tampoc ens ha frenat: més de 9 milions d’euros i pujant. N’hi ha o no n’hi ha per estar satisfets? Doncs sí però no, encara no. Fa falta més, molt més per aportar a la investigació mèdica els recursos que calen i que revertiran en el present i en el futur. I si els públics no són suficients o no es destinen a la recerca, aquí estem les ciutadanes i els ciutadans per demostrar que, si ens hi posem, tot és possible. Per això estic orgullosa del meu país, orgullosa dels nostres mitjans de comunicació. I dic nostres, enguany, amb la boca ben grossa perquè les televisions locals de La Xarxa hem format part d’aquest gran remenador de consciències d’una manera ben activa. Amb una Marató descentralitzada i en ruta, els mitjans de proximitat hem estat arreu al peu del canó, col·laborant a tots nivells. I hem mostrat en directe i en diferit els milers d’activitats que organitzen particulars i col·lectius de totes mides i menes en benefici dels avenços científics que ens salven. Perquè La Marató som tots, ja és de tots. És patrimoni dels catalans i les catalanes gràcies també a la unió comunicativa, una estructura d’estat imprescindible. Als que diuen que Catalunya és un mar de conflictes, als que ens intenten fer creure que caminem per un laberint de barricades, als que volen veure violència on no n’hi ha, els responem amb La Marató i amb 9 milions i mig d’euros donats en un dia. Així som. Entre tots fem de les minories una majoria. I ho tornarem a fer, Foraster, ho tornarem a fer.