És de prop que hi veig clar

De lluny són euros. De prop, persones. Qualsevol decisió que afecta éssers humans és més ponderada si els posem noms, cares i circumstàncies. Costa més de prendre, sí, però necessitem que ens mirin de prop. La proximitat és ara més necessària que mai. S’està demostrant i es demostrarà en aquest llarg procés que està sent el confinament i que serà el desconfinament. Perquè de prop es veu el patiment als ulls de les persones i se’n coneixen les situacions. És com es valora la gravetat d’una sola víctima encara que la maleïda corba s’aplani i com s’encomanen les llàgrimes dels qui estimaven algú que mor en soledat. De prop és com es veuen les reaccions a mesures preses de lluny i, per això, qui hagi d’adoptar-les s’ha d’acostar amb fermesa però amb empatia. És com s’endevina la repercussió de qualsevol missatge i com es tria el més adequat perquè es coneixen els antecedents. De prop és com es veuen les diferències i les necessitats. És com s’entenen les excepcions que confirmen les regles i es marquen prioritats. De prop és com s’expliquen les grans històries perquè se senten pròpies. És com es mostra millor el paisatge i com més se’n té cura perquè s’estima. I quan s’estima, quan es valora, quan s’endevina i quan s’explica hi ha més possibilitats d’encertar què cal fer per nosaltres que experimentem, desconcertats, la vida en una pandèmia al ritme de dirigents tancats en despatxos o atesos en clíniques de renom, parlant de proves que diuen que existeixen però que pocs han vist més enllà de polítics o futbolistes de primera. Mentrestant, aplaudim la tasca de veïnes i veïns que s’emboliquen en bosses de la brossa per fer baixar la febre i que no voldrien ser herois, encara que ho siguin. Però hi ha qui té la poca vergonya de donar gràcies reclamant que ni tan sols vagin a casa, els nostres sanitaris, que ens curin però no se’ns acostin. Perquè de prop també es veu la misèria humana i a qui en té prou amb salvar la seua bèstia al preu que sigui. No és moment de centralitzar ni de segrestar el poder. No toca marcar territori. Cal escoltar els experts i els qui no s’atrinxeren rere la dictadura de l’Ibex-35. És l’hora de la proximitat perquè està vist que el que val per a uns no val per a tots. I Rajoy fent quilòmetres...