L'orgull del Baix Segre

Lleida, Alcarràs, Soses, Aitona i Seròs. 28 quilòmetres que trigàvem hores a fer perquè calia descarregar producte aquí o visitar una finca allà desviant-nos cap a Torres de Segre o allargant-nos fins a Massalcoreig o la Granja d’Escarp. Tornàvem de nit amb el maleter farcit de cireres o préssecs o nectarines o tomates que suquen. Al Baix Segre, tot és de veritat i compartir és filosofia de vida. La crònica social s’explica als corrintxos que es munten al tard a les portes dels magatzems amb una cadira d’una i un tamboret de l’altre, fent ganxet o compartint receptes, renyant la canalla i saludant tothom pel nom de la casa. Perquè, al Baix Segre, la història no s’esborra, es llueix amb orgull: sóc de Cal Mancha de Seròs perquè un avantpassat treballava en una ferreria i li donaven l’ordre de manxar el foc, o això diu la llegenda familiar. Una de les últimes coses que vaig fer abans del confinament va ser voltar pels camps de presseguers florits. Sí, al·lucino amb el paisatge que he vist tota la vida. De fet, és ara que el valoro perquè per veure primer cal mirar. I aquells camps que omplien les xarxes socials és on cullen pagesos i temporers. D’aquelles flors tan retratades en surt la fruita que ara hi ha qui rebutja perquè ve d’on ve. I ve de municipis on es treballa dur i es pateix per les pedregades i el fred tardà. Ve de localitats ara confinades per un virus i, sobretot, per l’abandonament i la falta de previsió.

El Baix Segre demana ajuda i mesures efectives per aturar el que va advertir que vindria però les administracions van fer el sord. Catalunya ha convertit set pobles en laboratori de proves. I del mètode d’assaig i error, a l’oest només ens han tocat els errors. Quan arribin els encerts, fem memòria i recordem què auguren aquelles flors i gràcies a qui existeixen. El país no pot fer més el buit al Baix Segre. Arribaven autocars de persones immigrants i es va avisar. Faltaven recursos i vigilància i es va advertir. Reclamen dades i informació i se’ls ignora. Ni rastrejadors, ni PCR massives... Ja n’hi ha prou! Exigim un retorn per tota la generositat demostrada al llarg de tants anys! No diré que sóc de poble perquè no en sóc però estic orgullosa de tenir un tros de cor al Baix Segre. I ara em fa mal.