Welcome als dies crítics

Deu ser que estic espessa per tant confinament o per una sobredosi de gel hidroalcohòlic però la darrera compareixença del president de la Generalitat m’ha deixat desconcertada. En quin diccionari un advertiment en català es tradueix a l’anglès com una invitació? De quina manera deu dies crítics ens converteixen en una safe and friendly destination? Ningú s’adona que és fàcil traduir els discursos i trobar les contradiccions? No entenc res o potser és que ho entenc tot. Després d’alertar-nos, esbroncar-nos i alliçonar els i les joves que devien estar de bon matí atentíssims a la roda de premsa, Quim Torra fa un punt i a part, es canvia el barret i s’adreça en anglès als turistes en un to conciliador, esperançador i acollidor. Veniu, que això que he dit fins ara no anava per vosaltres, els ho deia a les catalanetes i els catalanets que millor que es quedin a casa, no vegin la família i no facin botellades –sempre van bé les noves paraules– mentre vosaltres gaudiu d’una saborosa sangria en alguna de les nostres terrasses. Que no siguin de Lleida les terrasses, és clar, perquè aquí ni bars ni piscines municipals. Els de Ponent hem aconseguit demostrar, això sí, que la calor no mata un virus que campa com vol a gairebé 40 graus de temperatura. Deixant el Segrià al marge –que ja hi estem acostumats–, aquests dies assistim, atònits, a actuacions comunicatives absolutament ineficaces. Perquè, un cop més, queda palesa la importància i la necessitat de comunicar bé. Per fer-ho, és imprescindible valorar les capacitats dels receptors, tenir en compte que som crítics, que no ens ho empassarem tot i que els missatges han de ser clars i certs. En una situació com la que vivim, a més, també caldria considerar l’angoixa i la inquietud que poden agreujar les maneres de fer públiques determinades alertes i les conseqüències de difondre missatges contradictoris. Em repetiré parlant d’empatia però és el que ens cal: empatia amb els joves, empatia amb els més vulnerables, empatia amb els professionals sanitaris, empatia amb els pagesos i els temporers, empatia amb l’hostaleria i el sector turístic... generar complicitats, no conflictes. I, evidentment, un tracte igualitari. Que som persones, també els de l’oest, en català i in English.