Sense filtres

Unes cames infantils amb mitjons llargs i sabates d’uniforme escolar. Els peus fregant la vora d’una cadira, desafiant la gravetat. És la imatge de l’anunci de retorn a l’escola que s’ha retirat davant la polèmica suscitada pel que semblava: un nen penjat. No és el que pretenien transmetre però és el que es veia. En un 2020 de primavera robada que ni El Corte Inglés ha pogut declarar, la marca fracassa estrepitosament amb una campanya que buscava animar la venda de calçat de cara a l’inici de curs més incert. No podria ser que, simplement, estiguem farts d’imatges forçades i artificials? Per posar humor al tema, els recomano seguir a Twitter i a Instagram el perfil de Modelos Con Ciática, una paròdia enginyosa de les postures impossibles que han de patir les models a les campanyes publicitàries. S’hi veuen noies posant a prova les frontisses del seu cos per mostrar peces de roba amb cara de desmenjades, pells retocades i siluetes retallades, amb ventres que de tan plans són profunds. Què els fa pensar als creatius que ens veiem reflectides en esquelets desganats absolutament ficticis? A la platja, a la piscina i pel carrer, les dones reals no tenim pells llises ni perfectes. Ni aguantant la respiració ni fent contorsionisme aconseguim moltes ocultar el mixelín que, misteriosament, apareix un bon dia arreplegant per art de màgia una mica de greix d’aquí i una mica d’allà per instal·lar-se per sempre més entre maluc i cintura. Clar que li podem plantar cara però, per molt que fem, la majoria no tenim ni tindrem un cos de maniquí. Per què, llavors, aquesta mania de promoure un aspecte que no és ni possible ni saludable? Fer-se una foto segons els cànons del prêt-à-porter cada cop és més complicat: amaga panxa, estira coll, marca pòmul, fes morrets, avança cama... i, clar, tria filtre que llueixi, que estilitzi, que et transformi, al cap i a la fi, en una persona que no ets. Potser més bella, potser més perfecta però irreal. Saben què? A les imatges que més m’agraden hi ha poc artifici, només bona companyia, cossos relaxats, arruguetes de riure fent brillar les mirades, cabells esvalotats i galtes rosades brindant en un restaurant –per fi obert, sí– perquè, malgrat tot, és estiu encara que no ho digui El Corte Inglés.