Senyora vicepresidenta

Més d’una vegada i de dues m’han ofert participar o moderar un acte perquè “estem buscant una dona”. Al sentir-ho, dubto entre aplaudir la perspectiva de gènere o reivindicar la professionalitat al marge del sexe. Si només cal que sigui dona, els meus pares s’haurien pogut estalviar els diners invertits en estudis i jo uns quants anys de feina. Reconec, però, que, tenint en compte que les dones fa segles que correm una marató inacabable, està bé que, de tant en tant, ens acostin una meta encara que sigui volant. No volem ser una simple quota però benvinguda sigui si marca el camí de l’equitat. El presumpte país més avançat del món té, per fi, vicepresidenta. Kamala Harris fa història convertint-se no només en la primera dona sinó també en la primera persona negra i d’ascendència asiàtica que ocupa el segon càrrec més important als Estats Units. El segon, eh? No ens passem posant-la dalt de tot, no fos cas. Ja ens ho coneixem: darrere un gran home... Sempre darrere!

Harris ha estat senadora i fiscal general per Califòrnia però, clar, això són foteses. El seu valor radica a ser dona i negra. Bingo. I en més coses, eh? Mirin aquest text d’un diari nacional: “Las redes se deshacen en halagos con Kamala Harris por su primer look como vicepresidenta electa”. Està clar que, per a alguns, que aquesta senyora llueixi un vestit blanc de Carolina Herrera és més destacable que el contingut del discurs animant les nenes a trobar oportunitats i declarant: “Sóc la primera a assolir aquest càrrec però no seré l’última”. Han llegit titulars sobre els looks de Biden o els seus dissenyadors preferits? Aquest cop, més que votar-lo a ell, era necessari que no és votés Trump perquè ja va quedar clar fa quatre anys què tria Amèrica si ha d’escollir entre un incompetent o una dona. I hi ha qui s’afanya a dir que la condició femenina de Harris no implica que ho faci bé. Té nassos la cosa quan portem segles empassant-nos mascles de tota mena! Ara per ara, la fèmina amb més poder al món que coneixem és Elizabeth McCord, secretària d’Estat primer i presidenta després, interpretada per Téa Leoni en una sèrie de ficció. A la realitat, per culpa de la bretxa salarial, les dones treballem ja de franc el que queda d’any. Gràcies per aquest somni!