SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Es diu interrupció voluntària de l’embaràs però una dona que decideix avortar no sempre està fent el que desitja. No es treu un pes de sobre perquè carrega un farcell de dolor lligat amb l’estigma i el silenci social. És fàcil condemnar i etiquetar les dones que avorten quan elles callen i ploren secretament. Perquè parlar-ne comportaria massa explicacions que no tenen ganes ni forces de donar. I escolten com els diuen assassines en nom de la vida sentint que han pres l’opció menys egoista. Portar una persona al món en determinades circumstàncies i condicions, amb patiments assegurats o un camí ple d’obstacles, pot resultar més irresponsable que aturar una gestació a voltes buscada i a voltes gens. En qualsevol dels dos casos, és inhumà sotmetre les dones a un via crucis gairebé clandestí per trobar solucions mentre passen les setmanes i dintre seu tot avança. És cruel obligar les lleidatanes a recórrer el país a la recerca d’un professional acreditat que accepti la decisió sense torturar-les amb retrets ni lliçons ètiques. L’avortament és un dret que no es compleix ni es respecta però es jutja, això sí. De fet, a les dones se’ns jutja sempre. Se’ns tracta com a eternes criatures incapaces de decidir. La nostra principal funció a la societat sembla que continua sent garantir la continuïtat de l’espècie. Des que tenim l’edat considerada adient, suportem preguntes i comentaris sobre el punt de l’arròs. I si la nostra planificació vital no quadra amb l’estipulada, ens miren escandalitzats o amb cara de pena per tot el que se suposa que ens perdem o perquè deu ser que “no servim”. Si els homes parissin, no tenir criatures es normalitzaria segur. I es rebaixaria l’IVA de compreses i tampons, s’investigarien més patologies com l’endometriosi i avortar no seria tabú ni raó d’objecció mèdica perquè s’hauria fet l’esforç d’entendre i ensenyar que es pot triar. Respecto la dona que avorta i la que tira endavant, la que renuncia a tot pels fills i la que no vol renúncies. Però de cap manera respecto una societat hipòcrita que condemna sense escoltar, que infantilitza i reprimeix la meitat de la població. No dubto gens de les meravelles de ser mare però no ser-ho també és una opció i un dret. Decideixo jo, decidim nosaltres.

tracking