Hi ha una carta per a tu

Temps era temps, revisàvem la bústia impacients per trobar-hi la carta que esperàvem. Giràvem el sobre per mirar el remitent i l’estripàvem amb delit saltant-nos la línia enganxosa. Responíem en papers de colors, fent bona lletra i llepàvem els segells que asseguraven el viatge d’històries i emocions fins al seu destinatari. Fa una eternitat, el correu ordinari estava carregat de romanticisme. Ara, però, els carters només ens deixen factures, paperassa o...citacions electorals! Horror!

Segur que molts de vostès han creuat dits de mans i peus pregant que no arribi la notificació per formar part d’una mesa. I no m’estranya tenint en compte que hem sentit el conseller d’Acció Exterior afirmant que no es pot garantir la seguretat sanitària del 14-F i responent amb evasives per no entrar en detalls. Ara té feina manada el director general de participació ciutadana i processos electorals, que fa ronda de mitjans per convèncer-nos que votar no perjudica seriosament la salut.

Ja ho diu Ismael Peña-López: mai havien interessat més els preparatius d’unes eleccions que els resultats. Per desgràcia, el mal està fet i em temo que la participació serà la principal damnificada. Potser aquest cop amb raó i a conseqüència del mar de contradiccions en el qual nedem gairebé sense alè. I encara ens posen a prova.

Per començar, un tribunal ens convoca a votar el 14 de febrer i alerta que si vol ens desconvoca una setmana abans, amb els diners de tots ja gastats. La Junta Electoral Central, formada com saben per epidemiòlegs, decideix que els majors de 60 anys no seran vulnerables al virus per un dia i podran formar part de meses electorals.

Per postres, el sagradíssim confinament municipal deixarà de ser-ho per assistir a mítings durant la campanya. Quina broma és aquesta? És evident que les eleccions són necessàries i que no podem viure en la provisionalitat.

Amb bona organització, votar no ha de resultar més perillós que anar a treballar en transport públic. Però si ens insisteixen que evitem contactes, com interpretem que ara ens vulguin treure de casa com sigui? Em pregunto amb quins ànims participaran en la gran festa de la democràcia, embotits en un EPI, els qui sentin, a l’estil Gemio, l’anunci temut: “Hi ha una carta per a tu.”