Un fracàs col·lectiu

Els pitjors auguris s’han acomplert i, fins i tot, han quedat curts.L’extrema dreta assaltarà el Parlament i no amb una presència simbòlica, no.

Serà, ni més ni menys, la quarta força amb 11 diputats.Me’n faig creus.

La veritat és que vaig passar l’escrutini sense apartar la vista de les dades de Vox per si la insistència feia baixar els números.Evidentment, inútil i il·lús per part meua.

Diran, com m’han dit, que ja hi eren, que no surten del no-res.Cert.

Ara bé, una cosa és tenir-los camuflats i una altra legitimar el discurs de l’odi que, malauradament, donen per bo amb els seus vots 217.883 ciutadans de Catalunya.Aquesta entrada a cara descoberta és un desastre de grans proporcions.

Preparem-nos per a les mentides, les mocions extemporànies, les propostes discriminatòries i la mala educació.Estiguem a punt per contrarrestar-les amb dades i arguments i mai, mai de perfil.

Cal fermesa per posar la ultradreta contra les cordes del seny i denunciar, dia sí i dia també, tot el verí que ja està escampant amb total impunitat.Fins ara, hem mirat de no donar-los veu, hem intentat ignorar-los i s’han obert pas sense gaire esforç.

Això ens ha abocat a un fracàs col·lectiu: el de no saber frenar ni condemnar amb prou contundència l’apologia de la intolerància i la violència que atempta contra drets bàsics.Segurament, també ha faltat donar opcions oportunes a persones que es fan preguntes i troben la resposta en el feixisme.

El populisme s’aprofita de la decepció i de la desafecció.I aquí és on, deixant-nos d’eufemismes, cal posar ja negre sobre blanc per evitar una escalada vertiginosa que faci perillar llibertats i principis.

La irrupció de Vox és una involució que no ens podem permetre i només cal repassar els llibres d’història per anticipar-ne les conseqüències.Però la reflexió no ha de limitar-se tan sols a buscar per què es vota el que es vota.

És urgent també que ens preguntem per què no vota qui no vota.L’abstenció no és només indiferència, és també un posicionament i, fins i tot, un acte de protesta, una manifestació en sí mateixa.

Qualsevol govern ha de tenir present que les eleccions són la collita però els camps s’han de conrear .els 365

dies, lluitant contra malalties i plagues abans que sigui tard.