Desgovern

Això d’ignorar la voluntat de la ciutadania s’està convertint en un costum. Mal costum, per cert. Fa dos mesos, dos, que vam votar. En plena pandèmia i en unes eleccions convocades i forçades pels tribunals. Convençuts o escèptics, motivats o a desgana, presencialment o per correu, més de la meitat de les convocades i convocats ens vam pronunciar. I, ep, que no dipositar la papereta a l’urna també és una manera de manifestar-se. La qüestió és que, amb mascareta i sucats de gel hidroalcohòlic, vam fer la feina. Però, 66

dies després, seguim encallats perquè la classe política passa del nostre encàrrec. Amb tota la parsimònia del món, sabent que seguiran cobrant, van protagonitzar dues sessions d’investidura fallides ja abans d’encetar-les i, au, de Setmana Santa! De tant en tant, es deixen anar ultimàtums públicament perquè sembli que negocien però tot sembla indicar que el més calent és a l’aigüera. I, amb la tonteria, fa més de mig any que Catalunya viu sense president! Per si no en teníem prou amb la plaga mundial més bèstia de l’últim segle, ens l’amaneixen amb inestabilitat institucional, política, social i econòmica. Diria que totes i tots tenim clar, fins i tot l’oposició, que només l’acord entre ERC i Junts per Catalunya farà possible el govern.

Ens ensumem fortament que les discrepàncies són immenses. I no cal tenir gaire bon olfacte perquè la guerra és oberta a les xarxes socials.

Però, a veure, a nosaltres què ens expliquen? Han d’espavilar-se, senyores i senyors, han de pactar, els agradi o no, perquè així ho hem decidit. Nosaltres, les ciutadanes i els ciutadans, els hem encomanat una missió que han de complir.

No hi som només perquè ens esbronquin perquè els paguem el sou. Volem propostes i respostes i gestió i imaginació.

Necessitem recuperar-nos. Ens cal un govern fort i responsable que es deixi estar de partidismes i personalismes.

Toca arromangar-se i, si cal, empassar-se gripaus. Que hàgim normalitzat –erròniament– la situació de preses i presos polítics i exiliats, la limitació de moviments o la vida emmascarada no implica, de cap manera, que aquest desgovern sigui normal.

I volem un país normal i lliure. S’ha acabat fer el ronso, senyories, que n’hi ha que mai ens hem aturat i sort en tenim! .