Prou!!

No n’hi ha prou. I mai serà suficient el que fem si no extirpem el masclisme crònic i les mil maneres de justificar-lo. Ara posem nom a la violència vicària, la que fa servir la canalla per causar dolor a les dones. A voltes, induint menors a enfonsar la mare, com en el cas de Rocío Carrasco. Altres, amb atrocitats com la comesa per Tomás Gimeno, assassí de les seues pròpies filles. Qualificar-lo de malalt significaria excusar el que és inexcusable. Però, encara que sembli increïble, hi ha qui es dedica a victimitzar el botxí. Fernando Báez Santana, mossèn de Gran Cànaria, ha difós un missatge de justificació de l’assassinat d’Ana i Olivia en què culpa la mare per infidel.Que serien vives, afegeix el tal pare Báez, si ella no hagués trencat el matrimoni perquè “abans l’home aguantava les dones encara que es tornessin boges”. Es veu que l’investigaran. I què? Mirin si els fa por la justícia que Diego El Cigala, sortint de declarar per un presumpte delicte de maltractaments, ha tingut els sants pebrots d’afirmar que “seguro que son los dineros, las mujeres siempre quieren dineros”. Vivim en un país que tolera determinades conductes si provenen de mascles, fins i tot amb cert orgull per part d’alguns. I ni la justícia ni la política són contundents. La violència vicària no és conseqüència de malalties ni trastorns, utilitzats tants cops com a atenuants.És tan simple i tan bèstia com que hi ha males persones, molt males persones. I ja em disculparan les bèsties, que tenen més instint de protecció que aquests humans. La violència vicària és especialment cruel perquè requereix premeditació. No neix de l’impuls sinó de la sang freda de fer el màxim de mal possible emportant-se tot el que es posi pel mig. La veiem llunyana però no ho és. A les comarques lleidatanes, l’Institut Català de les Dones ha detectat, en 8 anys, 153 menors maltractats i 45 segrestos de criatures per causar dany a la mare. I tot just a finals d’aquest mes, amb la nova Llei de Protecció de la Infància i l’Adolescència, s’inclourà la violència vicària com a forma de maltractament preveient la suspensió dels règims de visites si hi ha indicis de perill. El sistema perd temps buscant raons. La violència no es justifica, s’aïlla i s’erradica.