Clar i lleidatà

Canvi de terç al programa de ràdio i el presentador avisa que passa al dialecte occidental perquè entrevista una artista lleidatana.Ell aclareix que va anar a escola a Barcelona però amb la família parla ponentí i li resulta natural fer-lo servir amb algú de terra endins. Al final de la conversa, destaca que ella, la Clara Viñals, canta en lleidatà, com si fos un mèrit o un tret exòtic. La música i compositora en diu honestedat. I aquí és on em pregunto si som nosaltres els qui amaguem massa cops l’accent que ens defineix renunciant a les es i les os en favor de les as i les us imitant, per exemple, els grups musicals. O em diran que no han cantat l’Ampurdà o el Boig par tu? Estudiant a Bellaterra, vaig quedar immunitzada contra el Lleide que t’etziben a la primera de canvi. Pronunciat, a més, amb l’e tancada quan nosaltres la fem oberta. Ara, treballant a Barcelona, els faig la correcció. No amb ràbia, ja no. És una qüestió de militància, de reivindicar els orígens i de respecte per una llengua que és gran perquè és diversa. Cadascú xerra la seua i entre tots, la nostra. Durant anys, hi va haver una voluntat d’estandarditzar-nos. Per ser correctes, havíem d’evitar que el parlar de casa sortís al carrer. I així –amb l’ajuda del tevetresí– hem empobrit el català. Faríem bé d’absorbir la varietat del vocabulari de padrins i padrines, avis i àvies, iaios i iaies, que tenen noms i expressions per a tot. Malauradament, hi ha mots que desapareixen al ritme que perdem referents. I no només a Ponent. Quan la sogra osonenca es constipa deixa anar eixavuiros i la iaia del Baix Segre porta salèncios. Assaboreixen la mateixa fruita encara que una mengi préssecs i l’altra prèssics o, fins i tot, aubergis. La mare vilanovina està tipa dels moixons que es caguen a la terrassa i al pare de Seròs, de tant en tant, li fa mal la manuquilla. El marit, osonenc de naixement i lleidatà de vida, no és amant de les grimègies. I a mi m’encanta picar d’aquí i d’allà per enriquir el meu català de Lleida. Ara que dic enriquir... he buscat la manera de colar Messi en l’article –per allò de l’actualitat– però en aquest tema, el de la llengua, no seria un bon exemple. En futbol, sí. Sisquere s’hagués quedat, però això ja són figues d’un altre paner..