Atxim!

La ‘nova’ normalitat se’ns presenta refredada. L’aixecament de bona part de les restriccions que hem arrossegat pesadament el darrer any i mig ens ha coincidit amb un entretemps que, per molt que ho provi, no ens desconcertarà pas tant com el virus del dimoni. Tot i que déu-n’hi-do. Lleidatanes i lleidatans, avesats als extrems, en sabem ben poc, de jaquetes primes.

Tan poc que quan ens adonem que possiblement ens en caldria una per transitar entre la màniga curta i l’abric, ja ens hem de folrar de plomes per afrontar la caiguda dels termòmetres. D’acord que ni el fred ni la calor són el que eren, però seguim a la terra de les dues estacions, estiu i hivern, que només arriben a quatre si comptem la de trens i la d’autobusos. Sigui com sigui, tot indica –creuem dits– que podem començar a acomiadar-nos de la Covid letal i el moment que somiàvem està passant sense pena ni glòria. Potser perquè no ens refiem que sigui un adeu per sempre.

Ja saben que gat escaldat d’aigua freda fuig i nosaltres, volent o sense voler, ens hem acabat fent una cuirassa de prudència i de desconfiança que costarà deixar enrere, segurament més que la mascareta. Ara que recuperem aforaments complets, ves que no ens decidim a omplir teatres i cinemes! La cultura és segura i terapèutica, no ho dubtin. El cas és que aquest entretemps, amb sandàlies un dia i mitjons al següent, està significant el retorn d’una patologia senzilla que gairebé havíem oblidat: els constipats. Ho han notat al voltant? O són vostès els qui en pateixen els efectes? Per un motiu o per l’altre, jo sí que he percebut que no s’encenen els llums d’alarma quan algú esternuda o tus.

Recorden com ens justificàvem amb l’entorn si havíem de mocar-nos o estossegàvem quan acabàvem de conèixer la Covid? Ara hem après a identificar quins símptomes corresponen a cada variant.. Qui ens ho havia de dir! Això sí, beneïdes vacunes i tests d’antígens! Però el fet que no arrenquem a córrer per guardar distàncies amb qui ensuma voldria dir, tal vegada, que estem sortint de la cova. Temerosos i enlluernats, sí, i amb ganes de contacte i moviment, també. Com a mínim, fins al proper virus. Potser la normalitat, la nova normalitat, és tan vella i tan quotidiana com un simple refredat. Atxim!