Compte enrere

Qui serà la propera? Sento en l’ànima dir-los que el compte enrere està en marxa i el rellotge no s’atura, que ni la noia d’Igualada ni la dona de Lleida seran les últimes violades. És una malaurada certesa. Hem posat el crit al cel, ens hem concentrat... i què? Hi pensem una estona, deixem anar quatre frases d’indignació i n’hi ha prou? Quan arribaran les mesures que aturin tanta salvatjada? Sincerament, se’m fa petit el debat sobre si calen detalls. No perquè no sigui important, que ho és, sinó perquè resulta urgent anar molt més enllà: si treballem per evitar víctimes, no caldrà preservar-les. Estem arribant a extrems inhumans i, quan els normalitzem, ni tan sols ens commouran.

Mentrestant, seguim mirant de cua d’ull qui camina darrere, se’ns accelera el cor per qualsevol soroll i ens sobresaltem quan algú, simplement, s’acosta més del compte. Ho hem fet sempre i ja ni ho valorem. La seguretat és masculina i nosaltres només aspirem a arribar a casa sanes i estàlvies. Tant se val que ens enfortim o que ens rebel·lem perquè soles no canviarem un sistema que es resigna a tenir la dona com a víctima i l’home com a potencial agressor. Que injust, oi? Doncs aliem-nos totes i tots per atacar directament els fonaments. No n’hem de deixar passar ni mitja. Ni una actitud agressiva ni un comentari masclista ni un indici de violència. S’ha fet viral la imatge d’una pintada que defensa educar els fills per no haver de protegir les filles. Aquesta és la base: l’educació.

Per inculcar el respecte, la sexualitat consentida i, especialment, desitjada, per tatuar la igualtat de gènere a la ment i al cor de tothom. Sembrem, anirà bé segur. Però no tenim temps d’esperar que la planta creixi perquè tot reflexionant i creant comissions, arribarà la següent. Hem d’empènyer les administracions a actuar ja. Que canviïn unes lleis ambigües a l’hora de valorar abusos i violacions. Que redueixin els marges d’interpretació a una justícia ancorada en l’històric conservadorisme paternalista i masclista. Que no quedin agressions sense condemnes rotundes i exemplars. Posem-nos-hi totes i tots perquè la pròxima víctima serà companya, esposa, amiga, filla, mare o àvia. Potser la meua o la seua o vostè o jo. I tots plegats en tindrem la culpa.