Egoisme

Estreno passaport Covid. Fa mesos que estic vacunada però la previsió no és una de les meues virtuts. Confesso que soc una de les milers de persones que vam contribuir al col·lapse de La Meva Salut hores abans que fos obligatori el document per accedir a restaurants, residències i gimnasos Al primer intent, pantalla en blanc i missatge d’error. Al segon, cua virtual de més de 7.000 persones amb un compte enrere que, de cop, era un compte endavant. Al tercer, pràcticament 200.000 usuaris en espera. I no hi va haver quart –no soc previsora però sí insistent– perquè el Govern va anunciar l’ajornament de la mesura. El sistema se’n va anar a fer punyetes per culpa, en part, de gent com jo. Ara bé, de veritat que ningú s’ho esperava? Cap de les ments pensants dels diversos departaments va intuir que potser, només potser, tothom correria a descarregar-se el certificat quan se n’anunciés la necessitat? Que consti que estic a favor de presentar-lo on calgui tot i que m’inquieta, no ho negaré, que me’l pugui exigir algú que no s’ha vacunat.

Contradiccions i xocs de drets a banda, es podria haver preparat el sistema durant el temps que s’ha anat advertint que s’implantaria la mesura. Fins i tot, tenir present que la bretxa digital és ampla en determinats entorns i generacions concretes. La tecnologia és un obstacle difícilment superable per a moltes i molts usuaris vulnerables que tenen dret a una atenció individualitzada que no s’ha establert. No atendre aquestes persones les aïlla encara més. Feina tenen a fer servir el mòbil i els demanem que es descarreguin un QR? Fem-nos-ho mirar. Com també valdria la pena reflexionar sobre les nostres prioritats a la vida. Ni morts ni seqüeles ni amor al pròxim. Ha estat la perspectiva de no poder dinar fora ni fer quilòmetres a l’el·líptica la que ha reactivat miraculosament la vacunació. La realitat ens ha mostrat veritables drames però no, no n’hi havia prou.

Ens han hagut de tocar el lleure per convèncer uns quants negacionistes, mandrosos o al·lèrgics a les agulles. Per protegir els de casa, no. Per al gaudi de la pròpia bèstia, el que convingui. Celebro que entrin en raó però el motiu em fa pensar que el mal que patim es diu i es dirà egoisme. I, contra aquest, no hi ha medicació.