Fatiga pandèmica

Ens han agafat amb el pas canviat. Les últimes i, segurament, necessàries restriccions ens han caigut a sobre com un gerro d’aigua freda. Fa només unes setmanes, ens les prometíem felices però ha hagut d’arribar l’Òmicron per esguerrar-ho tot. L’escalada de contagis comporta mesures que pretenen evitar el que, en realitat, aporta sal a la vida: les relacions humanes. I els plats trencats els paguen l’hostaleria, la restauració, la cultura i l’esport a quatre dies de les festes de Nadal. Amb neveres plenes i entrades venudes, tornen els tancaments, les cancel·lacions i les limitacions d’aforament. L’enrabiada és general. S’ha actuat, diuen, sense diàleg amb els sectors afectats i, per tant, sense possibilitat de preveure la catàstrofe. Tard, a més, segons els professionals sanitaris, que reviuen la fatídica tensió castigats per promeses incomplertes d’invertir en recursos i reforçar el personal. Que no ens relaxem, demanen, que contribuïm amb prudència i sensatesa. Però la fatiga pandèmica creix i la bola promet ser enorme fins al punt d’esclafar-nos sense pietat. Això, als qui procurem ser responsables perquè només cal llegir comentaris a les xarxes socials per adonar-se que hi ha conciutadanes i conciutadans que ens miren amb compassió, segurs que posseeixen la veritat absoluta i que tot plegat és una farsa. Les observacions pugen de to amb els indicis que la nova variant s’escapa de les vacunes. Però les UCI s’omplen de persones afectades per aquella malaltia que predicaven que no existia. Negacionisme és, de fet, el neologisme del 2021. És la paraula que, per votació popular, hauria d’estudiar l’IEC per tal de ser inclosa al diccionari normatiu. I ja la recull el Termcat com l’actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime. Sistemàtica i irracional. Ni per tot l’or del món formaria part d’aquest col·lectiu. Benvingudes siguin les dosis de reforç de la vacuna si espanten el mal que ens obliga a estimar a distància. I potser trigarem però, al cap i a la fi, la festa és trobar-nos. Tant és la data. És Nadal només si estem junts i sans. Per moltes i bones festes! Les que siguin i quan siguin.