Positiva

Sospites confirmades: la temuda ratlla vermella no es va fer esperar ni cinc minuts. Prova correcta, Covid present. Després de mesos i mesos esquivant el virus, la sisena onada m’ha ben remullat, com a tants i tantes. Ara, en aquest cas, el mal de molts no consola pas. El que sí que celebraria és el moment pandèmic en el qual m’ha atrapat el bitxo. Amb dues vacunes i una variant més contagiosa però menys agressiva –suposant que sigui òmicron la que ha entrat sense permís–, l’aïllament és el més greu de l’experiència. No resulta gens agradable ser una bomba química que evita contactes perquè, si esclata, ho empesta tot. De fet, la part de perjudicar algú és la que més m’ha fet pensar des que el coronavirus va aterrar a les nostres vides. Per aquest motiu, no entenc de cap manera els qui posen manies o creences absurdes per sobre del bé col·lectiu, que és també el propi. He de dir que, a partir d’introduir les dades, he rebut tres trucades de professionals preocupant-se per mi. Gràcies, tot bé. El missatge és: set dies i al carrer. En això no els faig cas: per responsabilitat, sense resultat negatiu no hi ha sortida. Comprenc que escurçar terminis respon a necessitats econòmiques però podria ser pitjor el remei que la malaltia i no em perdonaria posar en risc familiars, amics i companys. Per tant, teletreball i paciència. No seré jo qui rebenti les costures que tiben el sistema sanitari. De fet, els que podem practiquem allò que està de moda del “fes-t’ho tu mateix”: test d’antígens, diagnòstic i notificació. Apa, ja puc dir que he fet una aportació al meu historial mèdic. Fins i tot econòmica perquè ens estem deixant el sou en kits d’autodiagnòstic. I cap problema si servís per assegurar que qui ho necessiti rebrà l’atenció que no em cal. Llàstima que no tinc clar que sigui així donat que els i les professionals estan afrontant un tsunami pràcticament amb els recursos de la primera onada i amb menys forces. Que sí, que la pandèmia ens va sorprendre però és aquí fa dies i hi ha hagut temps de planificar. Amb sort, la natura serà més eficient que les administracions i la infecció m’armarà d’anticossos. Qui no es consola és perquè no vol i jo m’he declarat sempre positiva, a la vida i ara de Covid. Per poc, espero.