Calbes

Es diu Jada Pinkett i és actriu. Fa quatre anys va decidir treure’s el turbant i mostrar públicament la pèrdua de cabell que la feia tremolar de por a la dutxa amb flocs sencers a les mans. D’aquesta confessió, el centenar de dones d’A Pelo en diuen sortir de l’armari. Les fundadores de l’associació van trobar-se per xarxes socials, convençudes que no podien ser les úniques calbes del món. I no ho eren. Però sí que van ser les primeres que, al 2017, van aconseguir el coratge per fer-se veure formant el col·lectiu d’amigues que no van tenir quan el necessitaven. Perquè l’alopècia femenina s’amaga, a voltes, des de la infantesa.

La Júlia, sense pèl des dels 7 anys, va ocultar-se fins als 30 i abans hagués sortit despullada que sense perruca. Ella i les seues companyes han passat per dècades de tractaments amb cortisona i ara que es mostren com són estan fartes que els preguntin què els passa. Els ho demanem als homes? No, perquè assumim que ells poden tenir entrades o coroneta o el cap pelat. I no se’ns acut que per aquest motiu perdin la feina, oi? Doncs elles sí. I això que entre el 25 i el 30 per cent de les dones pateix o patirà caigudes significatives de cabell. Aquesta és una de les poques dades que hi ha sobre l’alopècia femenina.

La dictadura estètica exigeix noies i senyores amb melenes espesses aconseguides a qualsevol preu. La natura capritxosa ens fa a totes diferents però la pressió ofega tant que costa ensenyar-se. Jada Pinkett ho estava fent i la seua cara ho diu tot quan a Chris Rock, en plena gala dels Oscar, no se li acut res més que enfotre’s del seu punt feble. Per postres, el marit, Will Smith, que a l’inici riu, té un atac intolerable de testosterona i etziba un mastegot a qui ha gosat ofendre la donzella demostrant que no té gaire més cervell que el Príncep de Bel Air. Rebla el clau al recollir el premi presentant-se, entre llàgrimes, com una mena d’enviat del cel per protegir els seus.

A conseqüència de tot plegat, l’alopècia de Jada Pinkett és justament on no la voldria: al centre de les converses. O no, perquè debatem més sobre la violència i els límits de l’humor que sobre la necessitat de saltar la bretxa de gènere en aquest i tants àmbits. Hi ha persones calbes, homes i dones. Punt.