Ponent enamora

“Au, tira! No en volem fer cap de pel·lícula nantros!”. No es pot negar que en Jordi Pujol Dolcet va ser clar quan Carla Bisart, una de les responsables del càsting d’Alcarràs, el va assaltar enmig d’una manifestació proposant-li participar a les proves per actuar al llargmetratge. La resposta no ens sobta als qui coneixem el tarannà de terra endins on el primer és el primer i, abans que res, va la fenya. Per sort, el caràcter furro es desarma habitualment amb paciència, mà esquerra i, en aquest cas, amb la col·laboració inestimable d’algun familiar. Finalment, aquest agricultor de Soses ha acabat sent un dels protagonistes del film de l’Os d’Or i ja hi ha qui li ha tret semblances per convertir-lo en el Sergi López del Baix Segre. Perquè Ponent està de moda, senyores i senyors. L’aposta valenta de Carla Simón no només porta la pagesia a la gran pantalla, també acosta el cinema al món rural impulsant iniciatives com la del Circuit Urgellenc de reobrir sales i fer projeccions en pobles que recorden amb nostàlgia les bobines. Bravo! I benvinguda la preestrena a la Llotja, amb catifa verda i palots, si senta precedent per demostrar que hi ha vida més enllà de la Panadella. Hi ha vida i contribuents que mereixem una cultura descentralitzada que parli la nostra llengua amb l’accent que tan captivades té ara les patums catalanes. Confiem que quan surtin enlluernades per l’autenticitat que admiren no tanquin la porta com sempre. En tenim un exemple d’aquesta setmana. Endevinen on s’han presentat noves i rellevants troballes al conjunt rupestre del Cogul? A les Garrigues, diran. Fred, fred. A Lleida, potser? Gelat. Els resultats de l’ambiciós projecte de recerca i divulgació s’han donat a conèixer a Barcelona, a la seu del departament de Cultura. Una altra oportunitat desaprofitada de lluir país! I en podríem fer una llista extensa. Més llarga, de fet, que la distància que separa el cap i casal de la terra ferma. Aquesta, però, sabem que és variable: som lluny sortint de Barcelona i estem a prop si ens desplacem els ponentins. Que duri l’enamorament propiciat per Alcarràs i visca la tossuderia sensible de Carla Simón. Amb més empentes com la seua, l’anhelat equilibri territorial podria deixar la ficció per ser una realitat.