Reglades

Celebrem que se’ns té en compte. Aplaudim, si volen, que les dones guanyem drets. Però, sense ànim d’aixafar la guitarra, la reforma de la llei de l’avortament que acaba d’aprovar el Consell de Ministres em genera dubtes. Per desconfiança i per l’experiència, entre altres coses, de dècades de dolors menstruals silenciats amb remeis de tota mena. La majoria insuficients però útils per funcionar mínimament i fer com si res. Sí, probablement hem caigut en la trampa de fer-nos les valentes ignorant erròniament que, en casos determinats, aturar-se és urgent, inevitable i saludable. El que em pregunto és com ens penalitzarà aquest dret a l’absència justificada. Serà un estigma més per carregar a la motxilla? Un altre pretext ocult per no contractar o per acomiadar dones en edat fèrtil? Benvinguda sigui la baixa menstrual si, per visibilització, alleugereix patiments gratuïts o serveix per carregar-se el biaix de gènere en la recerca mèdica i aclarir d’una vegada l’origen dels mals derivats de la regla. Que tocar la butxaca és infal·lible, ho sabem. No cal que ens ho diguin a nosaltres, que preferim no calcular la inversió feta en compreses i tampons. Una despesa, per cert, que seguirà creixent perquè s’ha descartat reduir l’IVA dels productes d’higiene íntima, com si no fossin de primera necessitat. La pela és la pela.Tampoc prospera el permís prepart remunerat a les 36 setmanes i s’estableix a les 39. Tenint en compte que un embaràs dura al voltant de 40 setmanes, no sembla un avenç majúscul. Sí que ho és la disminució de riscos que suposa la recuperació de la facultat de les noies de 16 i 17 anys a avortar sense permís patern. Una autorització que no han de demanar, per exemple, per rebre quimioteràpia. L’eliminació de les tres jornades de reflexió obligatòria per avortar és una altra gran fita. Ens deslliurem d’un martiri cruel i absurd, només atribuïble a la infantilització del sexe femení. Tenim dret a decidir sobre el nostre cos i la sanitat pública té el deure de respondre. Sobre el paper, haurà de fer-ho per garantir l’avortament visquem on visquem. Però el paper tot ho aguanta i, malauradament per a nosaltres, el que fem i el que som és utilitzat en contra nostra. Creuo els dits i desitjo fermament equivocar-me.