Carretera i manta!

L’estrena de la Segona Pasqua com a festiu nacional ens ha regalat a molts 3 dies d’esbarjo que confio que hagin compensat les hores de retencions a les carreteres. Servidora les ha patides, no per gust sinó per força. Divendres al vespre tornava a Lleida com cada setmana i, a la primera incorporació, vaig veure clar que tocava odissea. La ja mal anomenada autopista era un niu de vehicles aturats plens de gent amb gorres i vestimenta de platja. Quan acaba una jornada de feina intensa, la paciència escasseja i vaig optar pel que sospiten: l’autovia. Quan l’embús m’ho va permetre, gir a la dreta sense compassió pels amortidors del cotxe que reclamen evitar-la. Perquè, si creuen que el Dragon Khan és una aventura, circulin per l’A2. Un asfaltat que fa 30 anys que demana socors és adrenalina assegurada! Negaré haver-ho dit però vist l’increment exagerat de camions i furgonetes de missatgeria que s’avancen sense miraments, gairebé enyoro els temps que pagàvem l’AP2 més cara que un entrepà amb beguda i patates. Enyoro però no oblido gràcies a l’scalextric instal·lat a l’accés de Lleida. Nou mesos després de l’aixecament de barreres, seguim passant-hi a poc a poc intentant endevinar quin serà el camí canviant que marquen els cons. Avui un forat nou, demà un revolt inesperat.. sorpreses! Com si l’alliberament de peatges hagués estat sobtat, sense marge per planificar. I sí, m’agradaria desplaçar-me en transport públic que és sostenible i tranquil i bla, bla, bla. Diguem-ho fort: a Ponent, el transport públic és com els reixos, ja m’entenen. Els trens d’alta velocitat baixen freqüències al ritme que pugen preus i la línia de Manresa conserva la rapidesa de quan anava a la universitat. Però és que ni ens podem moure per la nostra demarcació com déu mana: combois vells, esperes eternes, estacions buides o desmantellades...els barcelonins es queixen amb raó de les seues Rodalies i aquí les desitgem amb deficiències i tot. Com envegem el dispendi de Madrid, on s’han gastat un 184% més del que estava aprovat mentre a Catalunya l’any passat es va executar només el 36% del que s’havia pressupostat. Si calen idees per invertir, que vinguin a l’oest on els greuges maten la bona voluntat. O canvia la cosa o, com sempre, carretera i manta!.