Petits canvis

‘Històric’. Aquest adjectiu que fem servir en excés és el que s’utilitza a l’hora de qualificar l’acord que equipara drets, primes i condicions d’entrenament i desplaçament de dones i homes a les seleccions espanyoles de futbol. És cert que marca un punt d’inflexió i és un pas cap al que es coneix com a equal pay –igualtat salarial– que s’ha assolit només en 9 països del món. Però també és veritat que, com sempre, cal llegir la lletra menuda perquè quedi clar que som encara avall i lluny de la paritat justa. El pacte implica, de fet, un equilibri limitat i, per tant, incomplet. No parla de xifres totals sinó que marca percentatges. És a dir, tot anirà en funció dels diners que rebi la Federació en premis o patrocinis. Una jugadora no guanyarà tant com el seu homòleg masculí, no ens passem. El que s’aconsegueix és que s’apliquin les mateixes regles per calcular la part proporcional dels ingressos. Per exemple, elles no cobraven drets d’imatge. Ells, evidentment, sí. Amb l’entesa, en els propers cinc anys les futbolistes percebran fins al 80% del que els pertoca. No és un regal, és donar-los el que ja era seu. A més, la signatura arriba abans que s’aprovi, si tot va bé, una llei estatal de l’Esport que, segons la proposta, inclouria les mateixes recompenses i dietes per a homes i dones quan es reparteixin diners públics. Així doncs, l’RFEF només s’avança un temps a una norma també tardana. Ho fa a un mes de l’Eurocopa i cedint, irremeiablement, a les pressions raonables de les internacionals, impacients després de mesos de negociacions estancades i anys de reivindicacions. No ho vestim, llavors, de bona voluntat ni pugem als altars els qui s’omplen les butxaques a costa del sacrifici d’altres deixant anar, de tant en tant, una engruna quan els piquen el crostó. Aquestes jugadores que estan entre les millors del món tot just fa dos anys que tenen conveni col·lectiu! No m’entenguin malament, cal celebrar cada victòria i l’acord ho és. Però la lluita continua i resulta feixuga. Recorden el Capità Enciam? Als 90 ens adoctrinava sobre el respecte al medi ambient amb una frase que em permeto treure de context: els petits canvis són poderosos. El del futbol femení n’és un exemple: poderós però petit, encara massa petit.