La por

Fins que s’ha celebrat el judici, no havíem vist la cara de l’assetjador de Paula Bonet. La d’ella, contínuament, tot i que s’ha amagat per obligació. Amenaces, coaccions, trencament de l’ordre d’allunyament. El personatge ha anat tapant sense treva les vies de respiració que tenia aquesta pintora i escriptora que, finalment, va limitar la seua activitat per supervivència. Ella no és lliure. Ell sí: dos cops en presó preventiva i fora.

No només això sinó que gaudeix de la repugnant notorietat que li ha atorgat una conducta delictiva, masclista i fastigosa. Després d’escriure tuits i correus assegurant que la violaria, li provocaria un avortament i la mataria, l’individu al·lega que estava trastornat. No hi ha prova forense. Se li ha acudit ara, quan fa anys que no la deixa viure. Es presentava al seu taller, assistia a esdeveniments i actes públics, l’atemoria amb missatges. No va escatimar esforços fins que va aconseguir que es tanqués, que rebutgés invitacions, que s’ocultés com si fos ella la que havia fet alguna cosa reprovable.

I ell, sentint-se una celebritat, concedeix declaracions a cara descoberta. De tot el que ha fet, que no ho nega perquè no pot, en diu sarcasme. Resulta que és un intel·lectual que mantenia un “duel literari”. I ho afirma mentre altres dones denuncien que també n’han estat víctimes. Aquí estem, assistint al llançament a la fama d’un depravat perillós que no mereix ni l’aire que respira ni més minuts d’atenció que els justos i necessaris per engarjolar-lo. Cada paraula és una agressió. Cada passa endavant, una paret que invisibilitza la víctima. Cada hora al carrer, un martiri. Paula Bonet hauria de recollir aquesta setmana el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana.

No ho farà. Ha hagut de construir-se el que anomena un “entorn de seguretat”. Els maons els ha posat l’exasperant lentitud de la justícia i també els silencis, les disculpes, els “no n’hi ha per a tant”, “no t’enfadis, dona”, “era broma” i tantes altres fórmules que coneixem totes i que fa segles que serveixen per excusar, per esmorteir. Que s’amaguin els abusadors, els assetjadors, els assassins. Que no surtin. Que desapareguin. No els justifiquem. És tard per a moltes però som a temps de salvar-nos totes. La por és violència.