L'art de la terra

Hi ha un lloc a Ponent on la cultura abraça la terra, on les postes d’estiu són un festival i on, si hi ha sort, en plena onada de calor, corre un aire salvador que enamora. Al cor de les Garrigues hi ha un paratge on la vinya és art. És allà on, al capdamunt d’una paret de pedra seca, mirant majestuosament l’horitzó, s’acaba d’establir per sempre més la interpretació escultòrica del Poema de l’Home de Guillem Viladot.

Arriscada i trencadora, com l’apotecari agramuntí, jugant amb la vista i la ment, amb la imatge i les paraules. L’obra, concebuda per Jaume Farreny, sorgeix de les mans de Joan Jové, copropietari de Mas Blanch i Jové. L’un, arquitecte, i l’altre, ferrer, han fet tangible la poesia experimental d’un farmacèutic en el centenari del seu naixement.

L’Any Viladot, obviat injustament d’algunes agendes, serà etern a la Vinya dels Artistes. Humilitat, dedicació, estima i passió caracteritzen la família del celler que fa realitat l’encantadora bogeria de convertir el camp en un museu obert i canviant. Entre ceps i oliveres, el somni de Josep Guinovart es materialitza en 14 instal·lacions que contemplen la dura feina de fer oli i de fer vi que, al cap i a la fi, són també formes de creació.

Més encara si s’aboquen tones d’afecte i delicadesa al producte i a l’entorn acompanyant la natura però deixant-la avançar. Sí, la gent de pagès fa coses, com reivindicava Sara Jové Balasch amb una rialla franca, satisfeta i incontenible que vam celebrar amb un brindis inevitable les més de 400 persones que recorríem els bancals de la Pobla de Cérvoles fixant els ulls en cada element per donar la benvinguda a la nova adquisició. I sí, la gent d’interior ens permetem encara el luxe de menystenir-nos sense haver-nos descobert.

El nostre és un territori ric i de futur que honora el seu passat. Ho demostra la presentació de les primeres vinificacions de la trobat, una varietat de raïm negre en regressió que treballen per recuperar diversos cellers lleidatans en un projecte col·laboratiu encapçalat per la DO Costers del Segre. Apareix en censos vitícoles de finals del segle XIX i els resultats inicials, diuen, són interessants també per la bona adaptació al canvi climàtic. Si no ho veiem, estem cecs: tot ens retorna a la terra.