Plaers petits

Obro els ulls quan el cor em diu que ja n’hi ha prou de dormir i afronto la decisió crucial: m’aixeco o faig el ronso? A priori, res condiciona l’elecció, no hi ha obligacions ni alarmes que no es puguin ajornar. La temptació és irresistible per a una dormilega. Però llavors, el visualitzo amb el punt que marca on soc i el que em queda. Faig memòria per situar-me en l’instant exacte que vivia quan el vaig tancar a tres quarts de quinze mentre feia cops de cap. Si me’n surto, ja em té. D’alguna manera em crida i no puc fer més que deixar-me portar. Em llevo a les fosques i en silenci, procurant no trencar el descans de casa, contenint l’impuls de córrer a tenir-lo entre les mans per aconseguir que reveli lentament els secrets que guarda. Arrossegant els peus, obro la finestra del menjador i entra el matí. Preparo el suc i el cafè amb llet, m’asseguro que els tinc prou a l’abast per no haver de fer moviments excessius i prou lluny per no tombar res i organitzar un desastre.

Ara sí, completat el ritual, arriba el nostre moment. Agafo el llibre, em poso les ulleres de prop i reprenc l’aventura. M’agrada llegir sense ni haver-me rentat la cara, amb les restes de la son encara al cos. La gràcia, però, és que no és un acte voluntari sinó l’efecte d’una història que m’atrapa tant que cedir a l’atracció resulta simplement inevitable. Les hores se’m mengen –qui roba temps a les jornades lliures?– i els plans alternatius passen a ser irrellevants. Aturar la lectura només és suportable perquè serveix per allargar el plaer. Fer durar una novel·la que t’enganxa és com assaborir a poc a poc el teu plat preferit: retarda la buidor que deixa quan s’acaba, la desesperança que provoca la por de no trobar-ne un altre que t’ompli igual. Tant de bo tingués la capacitat d’assolir aquest estat en qualsevol moment de l’any. Però no.

De fet, he après a reconèixer els llibres que he de mantenir en guaret fins que arribin les vacances. Per ganes que tingui d’encetar-los, m’espero a submergir-m’hi quan sé que tindré els receptors a punt i concentrats per abraçar cada pàgina com es mereix. Passaran moltes coses excitants durant els necessaris i finits dies de festa, però, si al final em pregunten què he fet, hi ha un verb que no falla mai: llegir.