A crear!

Hi havia diferents maneres d’arribar a l’objectiu. La més pràctica, memoritzar. Quan anàvem a col·legi, calia complir les normes i qui se’n desviava tenia més a perdre que a guanyar. Per tant, el camí ràpid era el que sortia més a compte: colzes i a recordar fins a l’última coma. Estudiar a darrera hora va funcionar durant anys. Retenir a curt termini semblava més fàcil que posar a prova l’emmagatzematge del disc dur mental. La imaginació resultava útil per a les assignatures que, directament, anomenàvem “maries” o per compondre tonades amb les capitals africanes o les taules de multiplicar. Justament, les que han quedat gravades al cervell per sempre. M’hi ha fet pensar Cristina Campos, finalista del Premi Planeta, al reclamar, en el seu discurs, un espai per a la creativitat al sistema educatiu, apuntant que “a crear també se n’aprèn perquè crear és relacionar”. Declara que va ser una estudiant nefasta en un món que incentiva i reconeix la ment lògica i matemàtica per sobre de la inventiva i fa una crida a la calma als pares desesperats pels suspensos dels seus fills, dient-los que, potser algun dia, aquells alumnes expulsats estaran recollint un guardó com el seu. Em pregunto, però, quants i quantes tindran la fortalesa i el suport per lluitar contra els engranatges establerts que expulsen automàticament els elements dissidents. Quantes i quants arribaran a reivindicar-se després de rebre mil condemnes i mals auguris? A quants genis infantils els haurà tallat les ales la fiblada d’un “no vals per a res”? Si fem cas de les dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, un de cada quatre escolars acaba la primària amb problemes per entendre què llegeix. El mal, doncs, ve de la base. De què serveix resseguir correctament línies de paraules si no som capaços d’interpretar un poema? Qui trobarà noves dreceres si ens movem afilerats? Em temo que estem transmetent el perillós missatge que resulta més còmode viure com a màquines ensinistrades per encaixar perfectament a la quadrícula corresponent sense deixar lloc a la diferència, al vol lliure i desacomplexat. Al cap i a la fi, donar per fet que ho sabem tot és el gran error que cometem. Perquè la creativitat prové del dubte i de la curiositat alimentada.