Simplement, amor

Es van conèixer fa sis anys. Ell impartia una conferència quan el van advertir que una noia se’l mirava de forma especial. Aquell dia va rebre un missatge que confirmava les sospites. Estan junts des de llavors i es van casar a l’estiu. Fins aquí podria ser la història de qualsevol parella. Però, com en tot, són els detalls els que la fan singular. L’Àlex té paràlisi cerebral amb un 76% de discapacitat que li afecta la part esquerra del cos i la parla. Es comunica amb llenguatge de signes però, en la primera cita, van haver de fer ús del bloc de notes del mòbil perquè ella encara no el sabia. Ara, la Mari Carme posa paraules als pensaments de tots dos i de quina manera! S’han hagut d’acostumar a saltar obstacles i no pas els que imposen les dificultats físiques d’ell, no, més aviat els bastons a les rodes i les opinions innecessàries i cruels amb què els obsequia una societat carregada de prejudicis. Constantment els demanen si són germans, als hotels donen per fet que dormen en llits separats i se senten observats amb estranyesa quan, simplement, fan vida plegats. A vostès els pregunten sovint per què mantenen una relació amb algú? A ella sí. Fins i tot es formulen debats en fòrums d’internet especulant sobre els motius que els han dut a acostar-se. I ja surten, és clar, la fama o els diners. L’Àlex està fent història amb més de 70 curses a l’esquena i es planteja el repte de córrer una marató. Té com a lema que el límit te’l poses tu i, ara per ara, no ha fixat on és el seu. Assegura que el dia que no pugui fer esport buscarà una altra cosa que l’alimenti i el seu objectiu vital és ser feliç.. i pare. Em costa tremendament comprendre per què hem de ressaltar les febleses d’algú amb tantes capacitats quan subsistim ocultant les nostres deficiències. Explica la Mari Carme que havia estat amb nois sense cor. És això ser capaç? N’hi ha prou amb parlar i moure’s per encaixar en la presumpta normalitat i guanyar-se el respecte? Ens hauríem de fer mirar aquesta mania estúpida d’expulsar la diferència en lloc d’abraçar-la i aprendre’n. Som rics sent diversos i deixant-nos dur per allò que realment mou el món: els sentiments. L’amor ni s’entén ni es qüestiona. L’amor no es jutja ni es valora. L’amor és i emociona.