El demà no mor mai

Bond, James Bond passarà pel sedàs. A la reedició de les novel·les de Ian Fleming s’eliminaran o es modificaran referències racials que, en l’actualitat, es consideren ofensives. Perquè nosaltres, pobres ignorants, ho entenguem bé, s’afegirà l’advertiment que els llibres es van escriure quan eren habituals termes que avui resulten políticament incorrectes. Ho podríem deduir solets perquè fa 70 anys de l’aparició del primer volum, Casino Royale. Ves que no sigui per aquest motiu que l’encant original de l’incombustible agent 007 es vegi ara com una superioritat masclista que no té cap ni peus. Però no s’espantin, que això els puritans no sembla que pretenguin variar-ho. El que ens venen com a evolució és una passa –o moltes– enrere, fruit d’una onada revisionista que, lluny de potenciar l’esperit crític, aposta per alliçonar-nos amb rentats de cervell impossibles i absurds. El més sonat, el de l’editorial Puffin, que té els drets a la Gran Bretanya de l’obra de Roald Dahl i va decidir passar per l’adreçador títols tan coneguts com Matilda, Les bruixes o Charlie i la fàbrica de xocolata. Ja no hi ha ningú lleig i qui era gras ara és enorme, que se suposa que és més normatiu tot i que no ho acabo de veure. Els Umpa Lumpa ja no són homes al Regne Unit sinó persones de gènere neutre i les bruixes continuen calbes especificant, això sí, que “hi ha moltes raons per les quals les dones porten perruca i no hi ha res de dolent”. És llastimós que hàgim arribat al punt de creure que, si no se’ns dona tot mastegat, no tindrem la capacitat de discernir el que és acceptable del que no es pot tolerar. El que està fet està fet i, en lloc d’amagar el passat, hem de mirar-lo amb criteri com a referència per avançar canviant el present i el demà, que no mor mai, tornant a Bond. Sort que algú devia avisar amb temps i hem parat de petonejar granotes a la recerca de prínceps blaus. Perquè no se salvarien de la crema ni els contes ni el cançoner popular. De fet, la candidata de la CUP a l’alcaldia de Barcelona proposa un debat de país per si cal prohibir El meu avi, l’havanera més desafinada en família de la història! Fins aquí hem arribat. Siusplau, un Martini amb gel. Mesclat, no agitat. O hauria de demanar un refresc sense alcohol?