Les meues dones

La dona de la meua vida és i sempre serà ella. La mare que em va parir, la Maria Dolors, la del caldo a la nevera, la que voldria llegir-me la ment però en té prou mirant-me als ulls des que m’agafava la mà per travessar el carrer fins ara que creu que ja no la necessito. S’equivoca i em meravella per ser com és, perquè amb la seua presència aconsegueix canviar-ho tot. Admiro també una altra mare, la que va parir el meu pare, la Rosita, la que no se sent feminista però ho ha estat abans que nosaltres ignorant els límits i deixant-se dur només per l’instint i les ganes de progressar. De la Marta m’entusiasma la generositat i l’optimisme que encomana i de la Núria, la dolçor intermitent que venç la difícil adolescència. Adoro l’Anna, incansable, incapaç de rendir-se, sense espai per respirar però amb estones irrenunciables per a família i amics. M’al·lucina l’enginy i l’organització de la Glòria, la seua intel·ligència clara i les bromes punyents que amaguen una tendresa entranyable. La Sara viu superant-se, és la lluita en persona, una mestra de l’elegància i la ironia que salta obstacles deixant anar riallades. La Blanca és la reina de la festa. No comparteix ni un problema, se’ls empassa i els resol fent fàcil qualsevol complicació. Com la Meri, que es mostra tranquil·la i serena però s’enrojola si s’atabala i escolta com ningú des del principi dels temps. L’Esther és paciència i decisió. Pràctica i sensible, confident i eficaç, se’t guanya en qüestió de minuts. Impossible no caure rendida. A la Vanessa has d’estimar-la per molt que sembli que no ho vol. Té caràcter, empenta i un cor que es guarda però que val or. Com el de la Lucía, que, tota picardia, et conquista amb aquell somriure de nena que li esborra els ulls. Elles són només algunes de les dones del meu present. Em caldria més espai per dedicar-lo a la Toni, la Maribel, la Noemí, la Rosa, la Sònia, la Judit, la Montse, la Maria, l’Assumpta, la Rat, la Maite, la Dolors, la Carme, la María José, la Mar.. i tantes altres que em marquen el camí o me l’han marcat com la Juanita o l’Antònia. Gràcies per cada moment regalat, cada idea inesperada, cada aprenentatge. Sigueu felices i lliures, dones estimades que em milloreu la vida i m’inspireu. Avui i cada dia.