Tot per l'audiència

Amb l’experiència d’haver moderat i haver-me empassat uns quants debats electorals, puc afirmar i afirmo que encara em costa proclamar vencedors. Sí, tiro pedres sobre la meua teulada mentre llegeixo aquí i allà sentències fermes del cara a cara entre Sánchez i Feijóo. Tan rotundes com contradictòries, per cert.

El que passa llavors és que, per decantar-se cap a una o altra banda, resulta necessari analitzar els nivells d’objectivitat de cada valoració abans de prendre’n una com a fiable. I dubto, potser equivocadament, que la majoria de vostès dediquin el temps que tant ens falta a examinar minuciosament els detalls que destaquen els partits. Com enyoro la simplicitat i la sinceritat, el llenguatge planer, la naturalitat.

i les propostes que haurien de ser l’eix central de la contesa però ni hi són ni se les espera. Com a Catalunya, que es dona per domesticada i s’ha tornat invisible. A canvi, tenim protagonistes com el sanchismo, Vox, els sobresous, el “que te vote Txapote” i el Falcon, l’avió oficial de la Moncloa.

Per entendre’ns, un Air Force One a l’espanyola que darrerament es fa lloc a totes les entrevistes. Perquè aquest enfrontament de líders ha estat la cirereta d’una gira de tots dos per programes de màxima repercussió. No s’han escapat ni de les nocturnes formigues Trancas i Barrancas ni de la reina rosa matinal que tant pot opinar de la Pantoja com d’alta gestió.

Tot val per l’audiència i si s’ha de baixar al fang, doncs es baixa. Ara bé, només en campanya. Benvolguts polítics i apreciats assessors, em permeto dir-los que disposem de memòria per recordar encerts i badades, inclús alguna imatge que no necessitaríem.

Que no en tenim prou amb veure’ls en texans o sense corbata per sentir-los propers. Que s’han de treballar els nostres vots perquè són cada cop més cars, com la cistella de la compra. Que sabem diferenciar informació d’espectacle i distingim les veritats de les mentides.

Els recomano el portal Verificat, el primer de Catalunya que es dedica a combatre dades falses o enganyoses. I no, no en surten gens ben parats. Queden dies per esmenar errors però suposo que aquí tan sols importa guanyar o perdre.

I, si calen culpables, sempre els quedarà el comodí dels periodistes, els ases de tots els cops.