Impostos

Altre cop plegades. Altre cop davant d’una tassa de cafè amb gel. Altre cop a punt per a la conversa i la disparitat. Avui, al contrari del que és habitual, és la Berta la que enceta la discussió: “Cada cop que he de fer la declaració de la renda m’estiro els cabells. Quan veig què he de pagar, sento que m’arrenquen un bacinet de fetge.” “Guaita-la, ella!” Exclama la Júlia, “la milionària que ha de pagar tant que prefereix perdre la salut. Si et sembla bé, podríem canviar els teus ingressos pels meus. Ja et ben asseguro que estaria força satisfeta per haver de pagar el que pagues tu”. La Montse s’afegeix a la discussió: “Jo voldria pagar una suma ingent de diners. Això voldria dir que tindria uns ingressos més que considerables.”La Berta segueix en la seva posició, “de bona gana me n’aniria a una d’aquestes comunitats autònomes que abaixen els impostos”. “Aquesta sí que és una bona bajanada” reprèn la Júlia, “una baixada del recàrrec autonòmic, amb valors absoluts, sempre afavoreix més les rendes altes que les baixes. A més, si aquestes comunitats tenen menys ingressos com pensen pagar els serveis públics? S’abaixaran el seu sou i els dels assessors i càrrecs de confiança per contrarestar la minva d’ingressos? O bé, aquesta serà la justificació per a la privatització de serveis públics?”La Carme es dirigeix a la Berta: “No vols pagar impostos, però la delicada operació del teu fill la van fer a l’Hospital Universitari, els teus nets van a un col·legi públic i la teva mare rep una subvenció per discapacitat.” Ara qui replica és la Júlia: “Justament això és el que es desprèn del darrer baròmetre del CIS. Augmenta el nombre de persones que rebutja pagar impostos i al mateix temps també augmenta notablement el nombre de persones que volen més despesa en sanitat, educació i altres serveis. No se m’acut pas com obtenir més, pagant menys. Ara bé, el que ja trobo el súmmum és que presidents/es de comunitats autònomes que abaixen impostos, tinguin els nassos de ser els més acèrrims detractors del finançament singular per a Catalunya perquè, segons ells, ataca el principi de solidaritat i els seus ingressos es poden veure disminuïts.”L’Emi, com sempre, tanca la discussió: “Ja ho deia el Quixot: cosas veredes querido Sancho que faran fablar las piedras.”